Com sona la 'h'?

Pel que comentes, la teua infantesa no va ser molt tradicional. Comentaves que ta mare vivia una comuna hippy.

(ASSENTEIX) Bé, en una no, vam viure en un muntó de comunes hippies. Mare no solia viure més de dos anys en cap lloc. Aleshores, jo tampoc. (RIU)

Tu eres de Mèxic?

Jo soc de Mèxic.

I què anaves, viatjant amb ta mare?

Ahà. No paràvem, la veritat. Ma mare era pintora, poeta, artista, vividora… i una dona meravellosa. Un referent per a mi.

I què creus que t'ha quedat, Tània, d'eixa educació… més lliure?

Què m'ha quedat? M'ha quedat tot. Tot. M'ha quedat a l'ànima. Eh… La manera en què jo visc la vida, la manera en què jo em relacione amb la gent i la manera com valore el que faig. Ma mare era una persona que deia: "Valore el que fas, perquè els diners… van i venen", que ho escolten a muntó. I ma mare era una persona mare soltera, molt humil… Aleshores els diners a casa tampoc eren… Aleshores, no sé… Soc feliç dies com aquests, que et criden per a parlar amb tu i dius: "Ostres, com d'afortunada soc". (RIU)

- Pot ser que a través de la fotografia tu has pogut fer viu l'esperit de ta mare i el que ella et va… et va ensenyar?

- Ma mare em va ensenyar que la lluita era important. Que millorar el món era un compromís que tenim cadascun de nosaltres. I amb la fotografia jo crec que sent açò, no? Conte històries de persones, que és important que es conten. Registre el que serà memòria d'una ciutat. Memòria d'una societat, no? I açò quedarà. Jo no. Però les meues fotos quedaran per a sempre.