En aquest fragment, Anna convida a seure Sebastià, però no a asseure ni a *sentar-se. En valencià, cal tindre en compte que, per a fer referència a aquesta acció, hi ha verbs semblants que tenen matisos diferents.
- El verb seure és un verb intransitiu, és a dir, no demana un complement directe. Però no és pronominal, per tant, mai va acompanyat del pronom es. És a dir, direm: Seu com sempre, i no *Seu-te. Un altre exemple: Sec a la cadira, però no *M'he segut a la cadira. Recorda que sentar és incorrecte.
- En canvi, el verb asseure és transitiu i s'usa per a 'posar (a algú) sobre un suport qualsevol'. Així, podem dir: He assegut l'alumna al fons de la classe. A diferència de seure, asseure sí que pot ser pronominal i, per tant, anar acompanyat del pronom. Per això tenim asseure's. També és correcte, en valencià, el verb assentar, que també és pronominal com a sinònim d'asseure.
Aprén més sobre els verbs pronominals i els no pronominals en aquesta activitat. No oblides que trobar-los en el diccionari és ben senzill. Tant si és l'única forma de conjugació com si té accepció pronominal, porten l'abreviatura pron.
