Ara en la televisió
SOM DE CASA
Transcripció
Estàs plorant.
Jo que va, a quin sant. M'ha entrat pol·len en l'ull, de l'olivera, soc al·lèrgic.
Què és això?
Deixa'm veure.
Va, deixa'm.
Que no, Sénia!
No t'hauràs enamorat de mi ni res…
Que fava, és que no ho entens.
Mira, sí que ho entenc.
Açò s'acaba i es fa trist.
Difícil. Però, pensa que hem guanyat. Estem ací, i a més,
Tenim telèfon, Instagram, Facebook… És l'era de la hipercomunicació.
És que no ho entens. És que ja ho he viscut. Odie el final de rodatge, sempre són iguals.
"Ja ens tocarem".
"Paella la setmana que ve".
"Quedem el mes que ve".
"Què tal la vida?".
Un dia et creues en un ascensor i només contes dues batalletes.
"Recordes aquell càmera? Com es deia? Douval? Tíbal?"
Després d'això, res.
Que també és el viatge.
El viatge també ens transforma, coneixes nous amics, els integres, convius amb ells més hores que amb la família, i vius moments de confiança com els que hem tingut en la furgoneta.
Això no es tornarà a repetir mai.
Que hi haurà més persones i més moments, però serà diferent.
Quina pena! O és que pena? No! Recorda que davant de substantiu, sempre posem quin o quina, per exemple Quina pena! o Quin comboi! En canvi, posem que davant d'adjectius, com ara Que gran! o Que bonic!.
I no oblides que no duu accent, l'accent el posem quan es tracta d'una pregunta: Què passa?
Relacionats
Tornar a dalt