A saber com ens eixiria la pizza si Albert no haguera emprat connectors i adverbis temporals per a explicar-nos esta recepta! Vinga, passa, passa, que tu també pots fer-ho!
Aina Monferrer, acompanyada d'Empar Morelló, Marta Ortells i Gabriel Pasqual, compararà les diferents proves oficials de valencià que hi ha i aprofitaran per a parlar també de registres i de signes de puntuació.
En este fragment de la radioficció
Conte d'octubre,
Laia explica a Jaume que guarda un calendari de 1986. Ara bé, per a què pot servir un calendari d'un any que ja ha acabat? Descobrix-ho mentre practiques la comprensió oral.
En este fragment del programa d'À Punt
69 raons
assistim al debat entre els estudiants d'un institut de Dénia sobre educació sexual i l'impacte del model d'amor romàntic. Arran del visionat, repassarem les característiques dels textos argumentatius.
En este fragment del documental
Andreu Alfaro: l'art compromés
, descobriràs com treballava l'escultor valencià Andreu Alfaro i com es pronuncia la
x
.
En este fragment de
Les noves historietes medievals
d'À Punt, una veïna revela a una parella l’existència d’una remeiera que té la solució a la seua infelicitat. I nosaltres aprofitem per a repassar el món dels sufixos en valencià.
Noelia Pérez i Josep Zapater mostren a Joan Fuster la seua inclusió en una llista de les cent persones més influents i tuitegen un aforisme seu en Twitter per a demostrar la influència que exercix en la classe política valenciana.
En esta conversa entre Anna i Rafael descobrim que l’home elefant de vegades recitava fragments de
Romeu i Julieta
, era un entusiasmat de la música i passejava de nit pels jardins de l’hospital.
Irene Rodrigo pregunta a Paco Baixauli sobre el conflicte entre tradició i modernitat, que semblen irreconciliables o, com a mínim, així ens ho vol fer veure Blasco Ibáñez en l'obra
Cañas y barro
.
Paco Baixauli i Irene Rodrigo parlen de la personalitat del tio Paloma i Tono, protagonistes de
Cañas y barro.
El primer posa la llibertat per damunt de la seguretat i afirma que amb el que té s'apanya per a viure; en canvi, Tono té por de no tindre