Ara en la televisió
ZOOM
Transcripció
Llibre dels espills. Poesia, El Petit Editor, 2015.
És especial des de la portada, feta per un bon amic pintor, Arturo Doñate. I perquè és el resultat d'una lenta catarsi que acaba en una gran crisi. En aquest cas, provocada pel pas del temps. I que fa que el jo poètic s'endinse en les ombres d'una manera voluntària i conscient. I allà s'interrogue, qüestione, proclame, reclame… Fins que acaba rendit a les llums, a través del desig, de l'amor, de la joia… De la vida, en definitiva. El lector trobarà el mateix espill on s'ha mirat el jo poètic. Potser li passe el mateix, que allò que veja no li agrade i que sorgisca la pregunta "qui soc jo?". O que veja moltes cares. Però al mateix temps, en una suggeridora dicotomia, eixe mateix espill el pot ajudar a recobrar el seu jo primigeni, a anar posant totes les peces del trencaclosques per ajudar-lo a recuperar el sentit de les coses. Si al lector li agrada que li posen el dit a la nafra per a després cantar junts a la vida, el podria seduir, aquest Llibre dels espills.
Sí, sabem que la doble ele la saps escriure, però, i pronunciar-la? Et convidem a seguir les nostres consignes perquè integres aquest so. Per a articular la doble ele col·loca la part central de la llengua enganxada al paladar i amb la punta toca les dents. Fantàstic! Ara, prova d'expulsar l’aire i fixa-t’hi que l’aire ix per la part posterior dels alvèols, és a dir, pels costats. La doble ele és una consonant sonora, per això, posa’t la mà al coll i comprova que vibra. Ja ho tens!
D'altra banda, la pronunciació de la ele geminada (l·l) pot variar depenent de la variant dialectal o del registre. En valencià estàndard, cal pronunciar les paraules amb l·l sense geminació, és a dir, com si portaren una sola l, però en contextos molt formals se’n pot diferenciar la pronúncia.