Maria Conca i les contraccions

L'anècdota que contaré va tenir lloc a ca Fuster. Una nit de… primavera de 1977 havíem acabat una reunió del PSAN i vam dir uns quants: “Anem a veure Fuster”. Clar, era ja quines hores de la nit… I Fuster ens va obrir, i amb la seua afabilitat proverbial, ens va dir: “Entreu, entreu, que entre la nit i el dia no hi ha paret”. Normalment, parlàvem de la situació política, però aquell dia vam parlar de música. Hi va haver un moment que ell ens va dir: “És que ens calen cançons que puguem cantar col·lectivament, que ens puguem emocionar”. Diu: “I la Muixeranga és una tonada preciosa, molt emotiva, i només faltaria que un poeta, un bon poeta, li posés lletra”. I després, pegant-li voltes, vam decidir fer aquest disc. Conté, per una banda, la cançó d'Al Tall 'El darrer diumenge d'octubre', i per l'altra, 'La Moixeranga' interpretada per Joan Blasco, mestre de la dolçaina. A més a més, la portada és una pintura original de Toni Miró i en la contraportada està el text de Fuster, precisament on Fuster recull totes aquelles coses que vam parlar aquella nit. Molt ben escrit, per descomptat, és preciós, i que acaba dient: “Hi ha un himne pendent, una cançó unitària dels Països Catalans, benvinguda i necessària, per què no intentar-ho? Himne, cant, cançó”. El PSAN va poder editar aquest disc, una joia per aquells que encara el conservaran, perquè entre els militants i simpatitzants vam recollir una mica de diners per poder-lo imprimir. I sobretot, estem molt orgullosos de la joia que podem ara oferir.