Joan Fuster i l'obertura de la 'o'

Hui és el millor dia per a recordar-te i celebrar el centenari del teu naixement.

No sé si sou producte de l'estrés que tinc, del poc que he dormit o que perd l'enteniment, però vosaltres qui sou?

Som la memòria.

Els teus textos.

La teua aportació al país.

Els teus… còmplices.

I un còmplice és aquell qui t'ajuda a ser com eres.

Hui, dia del teu aniversari, volem recordar que estàs ben viu.

I que reivindicaves el dret a canviar d'opinió.

Que calia acumular no massa conviccions, sols les necessàries, perquè cada una es converteix en un prejudici.

No preocupava que t'odiaren, sinó que t'obligaren a odiar els teus enemics.

Això, això sí que tenia importància.

Encara quedem valencians, molts valencians i cada dia més, que no volem cedir a la dissolució ni a la indiferència.

Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagés. La meua professió, en canvi, era la de ser Joan Fuster.

I ho vas fer amb l'autoritat d'un erudit.

I com algú va dir, eres una… xamba genètica.

Tot això que jo pense i escric ho han pensat i escrit abans molta, moltíssima gent abans que jo.

Un escriptor no pot dedicar-se a tocar el bombo, cal que siga una persona compromesa amb la seua obra. I així… resulta… autèntic.

Autèntic.

Autèntic.

Autèntic.

Autèntic.

Autèntic.

No tinc… cap altra autoritat que aquesta. La d'haver-me apassionat fins a l'obsessió per la vida i el destí del meu poble. Potser és l'única passió noble que reconec en mi.