Una pizza de connectors i adverbis temporals

Heu pres bona nota? Doncs va, renteu-vos bé les mans que comencem a cuinar!

Primer de tot necessitem que un major vos talle els palets de formatge emmental. Així, en quatre tires. I ara, agafem la tortilla de blat, enrotllem la vora de la tortilla deixant el formatge dins i amb l'ajuda d'un escuradents ho punxarem així perquè no se’ns desmunte la falla.

Això farà que els cantons de la pizza estiguen farcits de formatge fos quan la traiem del forn. Se'm fa la boca aigua només de pensar-ho! Veieu? Ens ha quedat una base perfecta per a la nostra pizza.

El següent pas és molt fàcil: amb una cullera, i en compte de no deixar la cuina feta un empastre, farem una base de tomata fregida.

I ara li afegim el formatge de cabra. Així, amb les mans i distribuint tots els trossets per la nostra pizza.

No cal que ho poliu molt perquè quan posem la pizza al forn, es fondrà. Açò ja va tenint bona pinta, eh?

Voleu saber una curiositat? Vos la conte mentre vaig posant els xampinyons. Hi ha investigacions que diuen que la pizza la van inventar els egipcis; altres, que diuen que els romans, i altres, jo en conec algun, que estan convençuts que les primeres pizzes venen de les coques de dacsa valencianes. Però bé, vinguen d'on vinguen, està clar que els reis de les pizzes són els italians.