Música clàssica, 'jazz' i locucions

Sabem que fores un gran melòman, no només de la Nova Cançó, sinó també de… la música clàssica?

He tingut clar que per a eixir del pas en una situació complicada triaria… Mozart.

Eh… Mozart?

Sí, una solució estrictament personal i sense cap intenció que se m'agafe al peu de la lletra. Però si em veiés obligat a escoltar una música que no fora de Mozart preferiria el silenci absolut.

Ausades que eres intens.

Josep, fixa-t'hi el que va escriure: "La música nos envuelve: cantar, bailar, silbar, escuchar… nos lleva a una forma u otra de música. Los Beatles, La Internacional, un concierto, el guateque, la discoteca, la charanga militar, el conservatorio, los coros de barriada o de sociedad obrera, las verbenas, el transistor, etcétera. La música nos penetra por todas partes, sea esta o aquella."

No podem tancar les oïdes com els ulls davant un quadre o davant una pàgina.

I clar, Mozart no defrauda.

És un bon company, no n'he trobat altre millor.

Ja, però Mozart és previsible. En la seua música, després de "tirorí" va "tirorà".

Ai, Josep!

Clar! Tu eres més de revetla que no de Beethoven. En fi, jo també soc un profà. En literatura i pintura sí que sé escollir, però en música no trie. Només dic Mozart i és un recurs que no defrauda mai.

Sí, però també eres un amant del jazz, eh?

El jazz… El jazz, amb tots els seus derivats i tots els seus succedanis, ens ha convertit a tots en una mica… mulats.

El jazz ens ha fet una societat més integradora i menys racista.

A mi també m'agrada el jazz. Quins són els teus artistes preferits?

Ah! Soc un addicte al jazz. No sé per on començar!

De veres?

M'agradaria tenir bona memòria per a dir-te ara, ara mateix, quan em vaig fer addicte de Duke Ellington, de Count Basie, del gloriós Louis Armstrong.

Ah, clar. El jazz… El jazz et porta al paradís.