La pronúncia del pronom feble 'ho'

Sí. Aleshores hui parlarem de tot açò, ara vos demanaré tant a Pere Joan com a Ricard, que en els casos que jo diga que em digueu com es pronuncien, entesos?

D'acord.

Comencem amb Pere Joan. Voldria parlar amb Pere Joan de dubtes sobre la pronúncia del pronom feble neutre ho. Es pronuncia igual, dur-ho que ho du? És així?

No, no es pronuncia o no hauria de pronunciar-se igual.

I com hauria de ser en valencià estàndard?

Ho du hauria de ser [u du]. D'acord? Que és diferent que dur-ho, per exemple.

I si jo diguera [ew du], estaria bé?

Sí, no? Jo diria que sí.

També: [w du] o [ew du].

Exacte.

Depén del poble de referència.

Després, amb els pronoms, quan tenim pronom em: [mew va dir]. És la manera més habitual i és estàndard i es recomana.

I, encara que estiga escrit, m'ho va dir, si dic [mew va dir] és correcte i [mo va dir] no seria correcte. No seria la pronúncia pròpia.

La més recomanada en eixe cas és [mew], [mew va dir].

D'acord, Ricard, si jo et dic: «no hi havia». Això es pronuncia així o quin tipus de pronúncia faríem?

Clar, com que ho fem tot lligat, el que hem de fer és... i davant de, en eixe cas es fa com iaia, fa com una consonàntica.

Com un diftong.

Com un diftong exactament, no [no iavia], exacte. Si férem la partició, seria: no-ia-vi-a.

D'acord, no seria: no-hi-ha-vi-a; sinó que ahí desapareix.

Exacte, sonaria robòtic, no? Sonaria molt que estàs pensant en les lletres.

I Pere Joan, com pronunciaríem «no ho du».

[now du]

Només dos síl·labes i prou.

Aleshores ja hem vist que no sempre que tenim escrit el pronom ho es llig una o, sinó que pot ser u o eu també i a vegades o.