Saps d'on ve el mot 'moll'?

El terme moll l'hem pres de l'italià molo referit

a la plataforma construïda vora mar per a facilitar la càrrega

i descàrrega de naus i l'embarcament i desembarcament de les persones.

D'origen llatí, mullu és el mot que fa al·lusió als mollets, eixos peixets de carn apreciada que es pesquen en barques que ixen dels molls dels ports.

Com a adjectiu, moll ens arriba del llatí molle. Significa 'tou, bla'.

Podem trobar-nos un coixí moll o un pa moll.

Quan algú està dèbil està moll, i si és fluix de caràcter, se'n diu que és un figa molla.

Alguns dirigents han considerat que els valencians som folls i molls per naturalesa.

I per acabar, vull confessar-vos que jo… jo…

jo bote d'alegria com un moll desfermat quan em toca gravar un nou reportatge de Trau la llengua.

(RIU FLUIXET)