La ràdio d'À Punt en directe
Posa el títol
Transcripció
Moltíssimes gràcies, Ricard i Francesc. I ara vos convide que vos quedeu ací una miqueta en la nostra secció de comprensió, que s'anomena «Para l'orella». Perquè saber entendre els textos també és important quan aprenem una llengua. En este cas, seguint amb el tema de hui, escoltarem un fragment de Vicent Andrés Estellés, concretament de Coral romput, que és un poema molt llarg d'Estellés, recitat per Ovidi Montllor, i després vos diré tres títols, a vore quin dels tres títols penseu que encaixa millor amb el fragment. Bé, si esteu preparats, endavant.
«Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.»
Molt trist este fragment, sobretot el final.
El final és l'avi de cos present.
És molt melancòlic. Vos dic els tres títols i a vore quin creieu que encaixa millor? El primer és:
1) Passejant en el record amb desig d'alegria
2) Records tristos d'una pàtria antiga
3) La vanitat dels poetes
Deu ser el segon.
Jo crec que el segon.
La tristesa és el que marca, però és el que marca.
I coincidiu; aleshores, per descomptat que heu encertat molt bé. I, per si de cas, jo crec que podem practicar-ne un altre. Vinga un altre fragment del mateix poema que tindrà també el mateix to, però a veure si li trobem un sentit específic.
Endavant.
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
i sent el veïnat ocult de l'alegria
i en girar un cantó crec que em vaig a morir.
Senyals, només, de tu.»
Esta és facileta.
Opció A: Senyals de trànsit
Opció B: El cap de setmana
Opció C: Tornem a la tristesa
El tercer.
El tercer, no? Tornem a la tristesa.
Molt bé!
Un poema no sempre necessita o no sempre du títol, però posar-li'n ajuda a identificar el poema i, a més, li dona un toc particular. Per eixa raó, és important que sàpigues alguns criteris que cal tindre en compte a l'hora de crear el títol d'un poema.
I ara, fes com els entrevistats i tracta d'endevinar el títol d'estos versos d'Estellés.