Beniparlem | Consells per a enfrontar-se a la comprensió escrita i la comprensió oral

À Punt pòdcast

Beniparlem: un pòdcast per a aprendre valencià, amb Aina Monferrer.

Bon dia. Gràcies per visitar-nos de nou en Beniparlem, el pòdcast de llengua d'À Punt. Soc Aina Monferrer i hui ens centrarem en consells a l'hora de respondre a les comprensions orals i escrites de les proves de certificació de valencià, sobretot d'Escola Oficial d'Idiomes, però també per a la comprensió escrita de la Junta Qualificadora. A més, estos consells de cara a les comprensions també vos servirien per a proves d'altres llengües, ja que funcionen exactament igual en els nivells equivalents. Un 2 x 1 lingüístic. Ací sí que mateu dos pardals amb una pedra; en sentit figurat, que ací som animalistes.

I ara vos presentaré els tres convidats i convidades de hui.

Lourdes és professora de valencià d'Escola Oficial d'Idiomes i, a banda, també és autora del pòdcast Gent Ràndom, juntament amb Quim Horta i, fins fa poc, també amb Empar Puerto. Bon dia, Lourdes.

Bon dia, Aina.

També tenim a Núria, també professora de valencià de l'Escola Oficial d'Idiomes de Saïdia i coordinadora de les proves de certificació de Saïdia. T'acompanyem en el sentiment, Núria, com estàs?

Bon dia, molt bé estrenant-me en el món dels pòdcast.

De categoria. I, per últim, també ens acompanya Carles Plasencia, que treballa al servei de llengües de la Universitat de València i també té formació de professor de valencià. Estàs nerviós?

Jo gens, gens, en absolut, estic comodíssim.

Primer de tot, vull fer-vos algunes preguntes que poden interessar a l'alumnat: quins consells doneu vosaltres de cara a preparar-se la part de les comprensions de les proves orals?

Escoltar molt la llengua més enllà de format exercici de la certificació, perquè al final molta gent ve a classe i és que no té un contacte real amb la llengua. Aleshores, si no tens eixa escolta continuada, què podem fer?

D'acord, pot ser escoltar pòdcast, com ara Gent Ràndom.

Per exemple, molt recomanable, eixe pòdcast, la veritat.

I què recomanes, Lourdes, per a l'expressió escrita?

Que lligen molt. No pots escriure sense llegir. Algú podria cantar sense escoltar música? Segurament no, doncs el mateix amb açò: si no lliges, no pots escriure, és impossible.

Estic d'acord, i què els recomanes? Els recomanes, per exemple, algun mitjà de comunicació, periòdic digital...

Jo, en realitat, el que els recomane és que busquen àrees d'interés, el que a ells els agrade. Que, al final, la llengua és un vehicle per arribar a molts llocs. Per tant, si vos agrada la física quàntica, llegiu, per exemple, Mètode, que és una revista de la Universitat de València que està molt bé. Si vos agrada el futbol, llegiu À Punt i un poc a partir d'ahir. La gent, si al final llig coses que li interessen, l'aprenentatge sempre és molt més agraït.

La motivació, com hem remarcat moltes voltes ací, és fonamental per a aprendre. El patiment no val.

Al final, en realitat, ací tenim la sort que podem fer una immersió lingüística. Aleshores és allò que faries en castellà, si és que la teua llengua primera és el castellà, fes-ho en valencià, perquè tens els mitjans per a fer-ho en valencià.

Exacte. Jo, a les primeres classes sempre els dic: esteu estudiant valencià, on? Sorpresa! A València, no? I quina llengua es parla a Valencià? Doncs aprofiteu-ho, no? Que no esteu estudiant xinés o àrab.

I ara que parleu de les classes, perquè creeu que val la pena matricular-se a les classes presencials d'Escola Oficial d'Idiomes, Núria i Lourdes? Jo crec que val molt la pena.

Val moltíssim la pena, bàsicament perquè la gent que ve a classe acaba entenent que la llengua són moltíssimes coses i no només un títol, que moltes vegades la gent que s'hi presenta per lliure ho veiem que no tenen cap respecte, ni tan sols per a adreçar-se a tota la gent que estem organitzant les proves. Quan estem en els nivells C, la gent directament ens pregunta en castellà perquè no tenen cap tipus de sensibilitat i això, en canvi, en els alumnes es nota que hi ha una actitud totalment diferent. I gent en nivells molt més baixets, com ara B1, que tenen moltes més limitacions lingüístiques, fan l'esforç de parlar-nos en valencià en comparació a la resta.

I tant que sí, però, per exemple, si no podem assistir a eixes quatre hores d'Escola Oficial d'Idiomes a la setmana i tenim la sort d'estar vinculats a alguna universitat perquè estem estudiant, perquè treballem... tenim el Servei de Llengües, no, Carles?

Així és nosaltres, el Servei de Llengües de la Universitat de València, oferim molts recursos perquè la gent aprenga valencià i moltes altres llengües.

Com ara quins grups de conversa pot ser?

Si els grups de conversa, que jo crec que és una cosa bastant interessant, perquè practiquen directament la comunicació oral específicament. A banda d'això, també els grup de conversa es fan en uns centres on hi ha com una quantitat de recursos molt diversos per a aprendre moltes llengües, entre les quals està el valencià i que són autoaprenentatge, però també tenim a persones que t'assessoren en el teu procés d'aprenentatge i t'acompanyen.

I això, quants diners costa?

Això és totalment gratuït si estàs vinculat d'alguna manera a la Universitat de València, si hi treballes o si hi estudies.

Això és una ganga total. Ho tenim també a la Universitat d'Alacant, a la Universitat Jaume I de Castelló i a les altres, imagine que també a les públiques, i després també m'agrada que em corregisquen redaccions. Això també ho oferiu debades?

Sí, sí, sí. A veure, nosaltres, els exercicis d'expressió escrita o qualsevol exercici de resposta oberta ens els pots deixar allà en el centre d'aprenentatge de llengües i nosaltres el corregim i, fins i tot, després pots anar amb l'exercici i una tècnica t'explica quines són les errades o les coses que podries millorar.

T'ho comenta.

I també una cosa molt guai que fem és que corregim i traduïm els materials docents en valencià al professorat, clar, perquè així quan les classes a la Universitat, que són en valencià, tinguen la màxima qualitat lingüística possible en valencià.

Aleshores tots estos docents, jo què sé de Dret, de Farmàcia... que no tenen temps potser de traduir tots eixos materials o coneixements, poden tindre este servei i oferir els apunts en valencià als alumnes. I no ho estem aprofitant, com pot ser?

Bé, després d'esta entrevista passem a explicar alguns consells per a preparar-se les comprensions orals i escrites. Si vos sembla bé, Lourdes, Carles, Núria, aniré comentant idees i podeu anar complementar-les quan vos vinga de gust. Em podeu interrompre i el que siga.

Molt bé.

Endavant.

Doncs a veure, per exemple, s'ha de llegir molt bé l'enunciat pera fer el que realment ens demanen i per si vos volíeu presentar a un examen de matemàtiques així vos adoneu que no esteu a l'aula que toca, penseu que esteu en una aula de valencià. Núria, Lourdes, heu vist moments de crisi en la part de comprensions de les proves de valencià per no haver llegit bé l'enunciat?

Sí, jo crec que és com l'error més habitual; ve donat per no haver llegit bé l'enunciat, per no haver entés què és el que has de fer.

Hi ha una tasca que genera moltes, molts problemes, perquè la gent no acaba d'entendre bé l'enunciat i jo, a classe, sempre insistisc i llegiu-ho molt bé el dia de l'examen i sempre el dia de l'examen, la gent que va per lliure moltes vegades et pregunta: «No estic entenent què em demana».

Tants fragments com paràgrafs o idees i cada idea correspon a un fragment.

Però coses més bàsiques com passar en net les respostes, vull dir, hi ha gent que se li oblida i és com a vore, si no, no podem corregir l'examen.

Hi ha una plantilla i s'ha de passar en net.

Això vol dir que no han treballat suficientment la comprensió, perquè no estan entenent els enunciats.

Efectivament.

I segurament no han assistit a classes, perquè si no ho hauríeu explicat, no? Aleshores no vos heu de marejar tampoc en les comprensions orals, perquè cada part de l'àudio correspon a la pregunta 1, la pregunta 2, la pregunta 3... és a dir, que la informació que apareix en l'àudio apareix seqüenciada. I això no sé si ha causat algun tipus de confusió en els vostres alumnes.

Si, o siga, també és com que l'àudio al final t'inclou totes les instruccions que has de seguir. Et diu: ara tens un minut per a escoltar, ara tens un minut per a respondre... La gent s'atabala, no fa cas... Simplement t'has de limitar a obeir quan vens l'examen de comprensió oral i quan et diu «Passa en net», passa en net, perquè després hi ha molta gent que el que li passa és que li falta temps i llavors no acaba l'examen.

En les comprensions orals heu de tindre en compte que podeu trobar-vos un àudio que no necessàriament pertanya al valencià estàndard, sinó que pot ser un àudio de registre més col·loquial o més formal, o d'un altre àmbit d'ús de la llengua, no? Pot ser un text literari, fins i tot, podeu trobar-vos el que vos he dit, maneres de parlar que no pertanyen al territori valencià. Lourdes, Núria, Carles, quin és l'audio que més vos ha sobtat dels que heu trobat en una comprensió oral?

Jo recorde un que era un tall d'una entrevista d'un programa d'À Punt Ràdio. Era en la CIEACOVA, perquè has d'elaborar un text a partir de l'àudio, has de recollir la informació i després elaborar un text amb eixa informació.

Això és mediació, correcte.

Això és mediació i comprensió oral. I era una entrevista sobre... Feien una comparativa entre el cinema i la literatura, però l'entrevista no quedava molt clar. Clar, era un nivell C2 i la recorde com una comprensió oral potent, que també a veure, és un nivell C2. La gent també ha de saber a quin nivell s'està presentant.

De fet, a mi mateixa em costen, eh, les comprensions, sobretot les comprensions escrites a mi em costen moltíssim de resoldre.

Sí, de vegades has de llegir moltes vegades no? I detectar quines paraules clau estan fent que dos frases súper semblants en la d'opció múltiple, per exemple, facen que una no siga correcta i l'altra sí.

I, sobretot, si ho enteneu en classe, doncs millor al llarg de tot el curs, anar practicant i saber el que s'ha de fer. No arribar a l'examen i no tindre clar ni el que t'estan demanant.

Clar, i no arribar a l'examen i fer cinc anys que no lliges valencià, clar.

Aleshores, en les proves de comprensió oral. Com indiquen les instruccions, teniu només dos escoltes de l'exercici i el temps és limitat. Per descomptat, no van parant l'àudio al ritme de cada u. Per tant, com ha dit Lourdes, és important que aneu seguint les instruccions de l'àudio i també és important que entreu a la prova de comprensió amb una certa relaxació concentrada. Que pareix això un oxímoron, però heu d'intentar evitar pensaments negatius sobrevinguts, perquè vos poden bloquejar. Aleshores, heu d'estar ahí relaxats, però concentrats, i, encara que en una primera escolta no hàgeu entés molta cosa, heu de mantenir-vos igualment atents i relaxats de cara a la segona escolta.

Clar, al final, les tasques de comprensió oral estan previstes perquè s'escolten dues vegades. Per tant, si en la primera escolta no has pogut omplir tots els buits o no has pogut respondre totes les preguntes, no passa res, perquè precisament per això està la segona escolta. Per tant, calma i també passa una cosa en les comprensions o, com a mínim, als meus alumnes els passa que sempre pensen que els han eixit pitjor del que realment els han eixit. Tenen com una percepció molt esbiaixada del seu propi examen; sempre ixen com en pitjor sensació de la que realment després és.

Tant en les orals com en les escrites?

Sí. En les expressions no; en les expressions, pensen que els ha eixit millor, però les comprensions sempre pensen que... De fet, les comprensions solen ser les parts que millor van.

Sí, excepte que després dins de les comprensions, tant orals com escrites. Hi ha una de les tres proves, almenys en l'Escola Oficial d'Idiomes, que és més complicadeta, no? La del que diuen això de close.

Sí, la dels buits.

Com funcionen, per exemple, Núria, ens pots explicar eixa d'omplir buits en la comprensió oral?

Doncs en la comprensió oral normalment especifiquen un màxim de nombre de paraules tipus dos o tres, i està la frase parafrasejada, és a dir, no està literalment tal com l'estàs escoltant en l'àudio, però després el concepte que hi has de posar sí que ha de ser literalment el que escoltes, no pots fer una interpretació, no?

Correcte.

I la part bona és que si t'equivoques en alguna qüestió ortogràfica, que sol passar molt i qüestions prou grosses, però en aquesta part no passa res.

No passa res perquè se suposa que estem avaluant la comprensió oral, no l'expressió.

Sempre que eixa xicoteta falta no canvia que pot passar el concepte, de vegades una grafia pot canviar el significat.

I en la part de la comprensió escrita, eixe exercici temut d'omplir buits amb una paraula, això, Lourdes.

Eixe és una miqueta complicadet, perquè em resulta difícil, és molt difícil, i també has d'omplir sols amb una paraula, i eixa paraula pot ser moltes coses.

Jo el consell que els done sempre és que han de llegir la frase sencera, perquè, clar, és que no pots arribar al buit i esperar entendre què necessita eixa oració, no? Llavors has de llegir la frase sencera i pensar què necessite jo en este buit perquè la frase tinga sentit i tinga el sentit que el text demana, perquè pot ser la frase demana un verb i algú em posa una preposició. Això no li dona coherència. Per tant, què necessite jo ací perquè açò s'entenga? Jo crec que és un bon consell. Per exemple, us pose un exemple. Si teniu un tros d'un text que diu: «Vaig comparar les meues habilitats culinàries amb les del meu germà. I, de sobte, els ______ comparatius em van deixar en evidència». Ahí sabríeu quina paraula pot anar-hi?

Els greuges, greuges comparatius.

Els greuges comparatius i per què no podria ser els desajustos comparatius?

Perquè això és una col·locació lèxica. Llavors, allà hem de tindre també un coneixement un poquet ampli del vocabulari, que en un nivell C1-C2 és el que es demana, i hem de conéixer, doncs, quines són les expressions més habituals en la llengua, quines paraules en demanen una al costat de l'altra...

Sí que has de tindre un coneixement aprofundit del vocabulari i de la fraseologia de les col·locacions, com molt bé ha dit Lourdes. No val qualsevol cosa, ha de haver-hi una precisió lèxica. Aleshores tampoc... Si algú s'equivoca en alguna paraula d'eixa part, doncs també hi haurà altres parts per a avaluar la comprensió escrita, i pot anar compensant-se.

Si solen compensar-se. Aquesta és la que sol eixir més fluixeta, però les altres dues solen anar millor.

I després, també en les comprensions és important que només una de les opcions és correcta i que sempre se vos està demanant si és correcta segons el contingut del text, no segons el coneixement del món. És a dir, si esteu escoltant una entrevista en la qual l'entrevistat està dient que la Terra és plana i i que les vaques volen, la resposta correcta serà que la Terra és plana i que les vaques volen. Encara que vosaltres sapieu que en el món real se suposa que no és així, esperem que no facen apologia del terraplanisme en les proves de certificació, per favor, però sí, efectivament és el que estàs comentant, Aina. O siga, no se vos està demanant... No és un passaparaula, a vore qui sap més coneixements enciclopèdics, sinó volem saber si heu entés el text.

Aleshores, voleu afegir algun consell per a les comprensions?

Que llegiu i escolteu.

I en eixe cas, podeu recomanar algun pòdcast, algun programa d'À Punt per a l'escolta, per a millorar l'escolta?

Jo és que en els pòdcasts no soc objectiva, diria Gent Ràndom, perquè és un molt bon contingut de literatura i, en general, de pensament. De fet, jo el recomane moltíssim a classe, de veritat, o siga, i a la gent li agrada moltíssim sempre.

És la meua gent.

I des de Gent Ràndom, quin pòdcast recomanaríeu?

Jo recomane molt Cinestèsia, que són els nostres germans majors de Ràdio Godella.

Sí, Ràdio Godella, clar que es graven molts pòdcast allí. Està el mític tècnic de so Jordi Coll.

I també recomanaria Deparkineo, que són les germanes menudes i són pòdcast molt diferents, així que pense que pot abastar com un ampli ventall d'interessos, així que recomane molt els dos.

I Carles?

Jo a l'estudiantat de la Universitat, recomane molt que es posen L'Squad este que hi ha en Instagram.

L'Squad de Tresdeu?

Es de Tresdeu i À Punt alhora.

Sí, que és com un producte transmèdia i que crec que és bastant interessant i, a banda, que és com una oportunitat per a utilitzar, per a consumir contingut en xarxes que estiga en valencià i que estiga molt a prop.

I que pot connectar amb gent jove que té ganes d'anar de festival i fer coses així de festa. I llibres molt ràpidament: una rondeta ràpida. Un llibre, Carles, què recomanaries?

Jo no vaig a recomanar un llibre, el que vaig a recomanar és premsa, perquè crec que necessitem que la gent llija premsa en valencià i crec que una bona oportunitat per a llegir en valencià pot ser La directa, que és un mitjà cooperatiu molt guai i molt ben escrit.

Un contingut molt interessant.

Núria.

Jo recomanaria una novel·la que agrada molt, l'he recomanada molt ja i sempre agrada moltíssim a molts perfils diferents de persones que és Gina, de Maria Climent.

No la conec.

Molt divertida i molt completa.

Doncs jo vos recomane Irene Solà, perquè últimament estic pensant molt en Irene Solà. Té tres llibres: Els dics; Canto jo i la muntanya balla, i Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres. I diria que són de dificultat creixent, lingüísticament parlant.

Són per a C1-C2.

Però és una cosa bastant increïble i innovadora de literatura universal.

Sí, molt bé, doncs passem al joc molt ràpid, molt ràpid farem un joc en el qual escoltareu algunes cançons i haureu d'endevinar de qui són i, a banda, també haureu de dir quina varietat dialectal hi ha, perquè també podeu escoltar en les comprensions orals maneres de parlar de diferents llocs. Esteu preparades?

Sí.

Beniparlem un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Vinga a veure qui ho sàpiga que diga jo d'acord.

La primera cançó.

Aquest és un tema que m'encanta, m'encanta tot el disc. Renaldo & Clara de Lleida.

És l'últim disc, no?

Sí, és l'últim disc Reinaldo & Clara sí. «S'està millor al carrer».

I quina varietat dialectal utilitzen? És català oriental o què és açò?

És occidental, no? Són de Lleida i allí parlen un català molt semblant al nostre,.

Paregudet, paregudet, correcte.

Bé, doncs passem a la següent cançó: tot és una llar de foc, s'ofenga i s'apaga si poses mans de tronc.

Algú la sap?

Sí, sí, sí, aquest és Pau Vallvé.

Pau Vallvé, «Berenar-sopar».

Sí, sí, sí, el nom de la cançó no me'l sabia, però Pau Vallvé, Pau Vallvé, és que nosaltres som molt fans de Pau Vallvé, perquè encara ens queda un poc de ser indies. De sera ser indis i portar tote bag.

I Pau Vallvé parla també català nord-occidental, subdialecte nord-occidental?

No, no, Pau Vallvé parla català oriental, català central, no? Concretament dialecte central.

És un altre estàndard que pot aparéixer en alguna comprensió oral d'alguna prova.

Posem l'última cançó.

Maria Jaume, des de Mallorca, «Ressaca a sa platja».

Molt bé, et saps el nom i tot: «Ressaca a sa platja». I ixe sa, això què és, un error?

No l'article salat, que en l'oral mallorquí, balear, en general s'utilitza bastant. És molt guai el que s'està fent a Mallorca musicalment. Antònia Font va sentar un precedent i encara estem recollint-ne els fruits. Jo, com a poppy declarada vos recomane molt el que s'està fent, perquè no només Maria Jaume, hi ha molts grups fent coses molt guais.

No cal disculpar-se per ser indie.

Bueno, un poquet sí, perquè ja estem en 2023.

Doncs les heu encertades les tres. Nno sabia els vostres gustos musicals. Mira, ha sigut casualitat. Moltíssimes gràcies per haver vingut, Núria, Lourdes i Carles ha sigut un goig tindre-vos ací.

Gràcies per convidar-nos, moltes gràcies.

Com acostumem a fer en Beniparlem, tancarem amb una reflexió al voltant de l’aprenentatge de llengües. Hi ha un consens internacional enorme a defendre que la motivació és un dels factors fonamentals que determinaran l’èxit o el fracàs en l’aprenentatge de llengües, encapçalat per científics com ara Gardner, Lambert i Krashen. En concret, l’investigador hongarés que treballa al Regne Unit Zoltán Dörnyei ha estudiat amb deteniment les possibles estratègies de motivació a l’aula de llengües. Estic segura que Dörnyei gaudiria amb les classes de valencià que tant Lourdes Frasquet com Núria Martínez Marco imparteixen a l’EOI de València-Saïdia, així com amb la dinamització en Twitter o X contra els prejudicis lingüístics negatius que fa Carles Plasencia des del compte del Servei de Llengües de la Universitat de València. 

Fins ací el Beniparlem de hui. 

Ens veiem en el pròxim pòdcast!