Generalment, el mot no, quan precedeix un nom o un adjectiu, funciona com a adverbi de negació (els no fumadors, un pres no violent...). Ara bé, de vegades, pot funcionar com un prefix quan precedeix un nom, un pronom o un adjectiu. En aquests casos, l'expressió ha assolit un alt grau de lexicalització i, generalment, expressen una realitat que va més enllà de la simple negació del nom o l'adjectiu a què s'anteposa el mot no. Per exemple, s'escriuen amb guionet: el no-res, la no-violència...
