<![CDATA[Apunts de Llengua]]> 10 <![CDATA[Apunts de Llengua]]> <![CDATA[Interjeccions]]> Eh! Ui! Ah! Coneix totes les interjeccions que donen vida al que diem, i al que escrivim en diàlegs!

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Premi d'àlbum il·lustrat La Paraula Imaginada]]> L'Ajuntament de la Font d'en Carròs, amb la col·laboració del departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València UPV, Edicions del Bullent i de la Fundació Brines convoquen la quinta edició del Premi d'àlbum il·lustrat La Paraula Imaginada.

Com altres anys, l'obra guanyadora serà guardonada amb 6.000 € i el llibre serà editat per Edicions del Bullent, que inclourà el títol en el seu catàleg. El termini de presentació de les obres finalitzarà el diumenge 19 de juliol del 2026. Podeu consultar les bases completes del concurs al web de l'Ajuntament de La Font d'en Carrós o al web de Bullent Edicions.

La guanyadora de l'última edició va ser l'artista visual i il·lustradora mallorquina Laura Aba Amer amb On és na Margalida?. És tracta d'un llibre-joc que aborda un tema de gran actualitat: la massificació turística. A través de diverses escenes ambientades en localitzacions mallorquines —la platja, el tren, una cafeteria...—, els lectors han de trobar la protagonista, na Margalida, amagada entre la multitud. La dificultat de trobar-la simbolitza la situació dels residents que viuen envoltats de turistes, una metàfora amable però potent sobre la pèrdua d’identitat i la pressió turística a l’illa.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Del Montgó a Manhattan; 100 anys de somni americà]]> La plaga de la fil·loxera de 1904 matà en pocs anys tota la vinya valenciana, com havia fet des del 1863 amb la de tot Europa. Comarques senceres es van vore de sobte sense una de les principals fonts d’ingressos i el caciquisme va abocar a la misèria desenes de milers de persones. Des de 1906 fins a 1920, en què es tanca la frontera, unes 15.000 persones van viatjar des de les comarques valencianes fins al Canadà i els Estats Units. Eren hòmens i dones procedents de la Marina, la Safor i d'alguns pobles del Comtat, l’Alcoià, la Vall d’Albaida, la Ribera, el Racó d’Ademús o la Plana.

Del Montgó a Manhattan. 100 anys de somni americà rastreja les històries individuals que protagonitzaren al llarg del segle XX eixes persones, posant l’accent en l’afany de superació i les diferents sorts que van tindre. També trau a la llum com el valencià, a milers de quilòmetres del lloc d'origen, era un signe d’identitat en el cor de la ciutat dels gratacels.

Són prop de dos hores de pel·lícula, que recorre tot el segle XX i el que portem del XXI, per a contar aquella gran història col·lectiva i altres moltes grans històries individuals que posen rostre a qui es va jugar la vida treballant a les mines de carbó o caient malalts fent vies de tren i carreteres al Canadà i al nord-est dels Estats Units.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què en saps, de l''Atles Lingüístic Valencià' de Jordi Colomina?]]> L’Atles Lingüístic Valencià és un projecte de gran abast impulsat per-Jordi Colomina, filòleg valencià, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i membre destacat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Esta obra monumental té com a objectiu plasmar i analitzar la variació fonètica i lèxica del valencià arreu del territori, fet que la convertix en una eina fonamental per als estudis de dialectologia valenciana.

Característiques principals del projecte

Importància i context

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Vocabulari del Corpus]]> Descobreix alguns elements de la processó del Corpus de València.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Literatura eròtica: fer volar la imaginació]]> Ens seduïxen algunes convocatòries de premis literaris amb un perfil molt definit i una trajectòria consolidada. És el cas del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, que arriba a la 32a edició amb una sucosa dotació de 4.000 euros i la publicació de l’obra guanyadora per part d’Edicions Bromera, una oportunitat per a autores i autors que vulguen presentar una proposta literària amb mirada pròpia dins d’un gènere tan antic com la mateixa literatura. El termini de presentació romandrà obert fins al 15 de juny i podeu consultar-ne les bases ací.

El gènere ens du a preguntar-nos sobre el caràcter doblement terapèutic de la literatura eròtica i en Apunts de Llengua ja fa temps que trobàrem la resposta de la mà de Consuelo Claramunt, sexòloga i psicòloga.

Finalment, com som uns clàssics de llibre, no podem deixar de recomanar-vos dos aproximacions al Tirant fetes amb molta cura en diversos formats: el pòdcast de Bambolina Sonora sobre el llibre de Joanot Martorell (una selecció de 55 minuts amb dramatització dels millors moments) i una aproximació més informal, en format tiktok, que ens deixà Irene Rodrigo, en la seua col·laboració al programa Podríem fer-ho millor.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tornem al Segle d’Or valencià]]> Cinc segles abans de la revolució de la intel·ligència artificial, la impremta va sacsejar els fonaments del coneixement i de la transmissió de la informació. En aquell moment, València es va situar al capdavant d’aquella revolució tecnològica gràcies a ser la porta d’entrada de la impremta de tipus mòbil a la Corona d’Aragó.

Ara, la Biblioteca Històrica de la Universitat de València ens oferix una edició crítica d'Obres o trobes en llaors de la Verge Maria, a càrrec d’Antoni Ferrando Francés. Este estudi recupera i contextualitza una de les joies més valuoses del patrimoni bibliogràfic valencià: el primer llibre de caràcter literari imprés en llengua romànica de la península Ibèrica, una peça excepcional de la impremta valenciana i europea de la qual la Universitat conserva l’únic exemplar conegut. És la primera edició crítica completa de les Trobes, l’incunable imprés a València per Lambert Palmart l’any 1474.

El llibre posa de manifest el gran dinamisme cultural i literari de la València del segle XV, en ple Segle d’Or valencià. A més, l’edició modernitza la grafia dels textos, incorpora una extensa anotació filològica i inclou el facsímil complet de l’incunable, fet que convertix el llibre en una eina de gran valor tant per a especialistes com per al públic general interessat en la història de la llengua i de la cultura valencianes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La identitat de parlar salat]]> Arran de l'expulsió dels moriscos en 1609, la població del Regne de València es va reduir en un terç i l’economia va col·lapsar en moltes comarques, sobretot en les que tenien una major dependència de l’agricultura. Per a compensar-ho, a principis del segle XVII, els senyors territorials de l'època van captar llauradors de les Illes Balears per a ocupar les terres abandonades. Els nouvinguts van repoblar principalment les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, i en menor mesura, la Vall d'Albaida, la Ribera i la Canal de Navarrés.

Els mallorquins ens van deixar, a més d’una tradició gastronòmica molt reconeguda, una influència en la parla que hui és un tret diferenciador. A poc a poc la influència balear en la parla es va perdre a tot arreu, tret de Tàrbena, en part per estar aïllada orogràficament i en part per l’endogàmia dels tarbeners, que durant moltes generacions es casaven entre la gent del poble.

La Festa des Parlar de Sa està organitzada pel Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina, Espai de So i el Grup Alacant, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, l’Ajuntament de Tàrbena, el CEIP Sant Salvador de Tàrbena i la Unió Musical de Tàrbena. El programa inclou música, recitals, danses, una important agenda literària i un sopar de cabasset; gestos modestos que no amaguen l’autoestima que els tarbeners tenen pel seu parlar. L’acte central de Sa Festa és l'entrega dels premis del Concurs Literari en Tarbener "Adolf Salvà".

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[AVL, vint-i-cinc anys buscant el punt dolç]]> Amb la dosi d’humor mordaç que sempre aporta la comunicadora Maria Juan i la delicada banda sonora de La Maria, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va començar este dijous els actes de celebració del 25é aniversari de la institució.

L’escenari: l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis de València, on l’AVL té la seu. El plat fort: una taula redona per a fer balanç dels vint-i-cinc anys de l'únic organisme estatutari competent en la regulació del valencià. Compartint reflexions han estat els exacadèmics Ascensió Figueres, Marisol González Felip, Manuel Pérez Saldanya i Rafael Alemany; l’exlletrat i secretari general Agustí Colomer, i els periodistes Ferran Bono i Violeta Tena. Tots ells amb una idea comuna, l'aposta pel consens que ha guiat el treball de la institució al llarg d'este quart de segle, la qual Manuel Pérez Saldaña ha definit com "la recerca del punt dolç".

En les intervencions s’ha subratllat el paper clau que ha exercit l’AVL i l'impacte que ha tingut en l’ús i consolidació del valencià amb la publicació del Diccionari Normatiu Valencià, la Gramàtica Normativa Valenciana o el Portal Terminològic Valencià. També s’ha reivindicat la figura de l’Escriptor de l'Any com a estratègia destinada a reivindicar figures que han sigut invisibilitzades.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La Plaça del Llibre torna a l’Horta Sud del 4 a 7 de juny amb una edició especial a Catarroja]]> Són tantes les cites i actes que reclamen la nostra atenció que, sense adonar-nos-en, hem deixat passar les primeres convocatòries de la Plaça del Llibre de 2026: Alacant en febrer, Castelló al març i Gandia fa dos caps de setmana.

No volem ignorar esta edició tan especial per a Catarroja i tota l’Horta Sud, una crida a la societat civil perquè els llibres i la cultura esdevinguen un fòrum per a la reconstrucció col·lectiva. Si hi ha una medecina per l’ànima, eixa és la bona literatura i la Plaça del Llibre de 2026 guanya en oferta literària (més de 3.000 títols) i en seus (huit localitats). I si hi ha una teràpia, es diu acompanyament emocional.

Potser per això la proposta gràfica d’enguany, dissenyada per l’il·lustrador Elías Taño, cobra tot el sentit amb les frases que acompanyen els cartells: “Llegir és resistir”, “Llegim en valencià” o “Anem corrent a la biblioteca”. Sobre la consolidació del projecte, els reptes i l’expansió de les places literàries arreu del territori valencià van parlar en L’hora de la cultura de la ràdio d'À Punt, en l’entrevista que ens va concedir Rafa Domínguez, director de la Plaça del Llibre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els greuges]]> Què és un greuge? Aprén-ho i amplia el vocabulari disponible i genuí en valencià.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[85é aniversari de l’afusellament de Joan Baptista Peset]]> Joan Baptista Peset Aleixandre (Godella, 2 de juliol de 1886 – Paterna, 24 de maig de 1941) va ser una de les figures més destacades de la vida acadèmica i científica valenciana del segle XX. Metge, investigador i rector de la Universitat de València durant la Segona República, va destacar també pel seu compromís amb la salut pública, l’educació i els valors democràtics. El 1936 va ser elegit diputat per València i participà en l'última sessió de les Corts de la República, l’any 1939. Detingut al port d’Alacant mentre intentava fugir a l’exili després de la Guerra Civil, fou sotmés a dos consells de guerra i afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941.

En el terreny científic, el seu treball va ser determinant per a posar fi a la grip espanyola de 1918, per a la qual va crear la vacuna, com també ho va ser contra l’epidèmia de Xest del 1916 o la de Torrent un any després. A més, la seua aportació docent va ser clau en la formació dels professionals de medicina legal i salut pública en els anys que precediren a la Guerra Civil.

La seua trajectòria va quedar recollida en el documental Peset, un home bo, amb guió i direcció de Matilde Alcaraz i Santi Henández, periodistes d’À Punt. Sobre els últims dies de la vida de Joan Baptista Peset va armar la seua novel·la Ingratia pàtria Martí Domínguez, que la va presentar en L’hora de la cultura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Ganes de mar]]> Com si estiguérem al màstil d’una galera, ja ataüllem l’estiu, i això vol dir la mar. Ens la trobem per tot arreu, fins i tot als pobles que no tenen costa. Per exemple a Xaló, on hem descobert un poema de Maria Ibars convertit en el reclam publicitari d’una pescateria (foto principal). Un fragment del poema “Mar en festa”, que podeu escoltar musicat en esta versió ben alegre d'Ina Martí, de la mà del compositor i productor musical Enric Murillo.

La mar ens deixa un lèxic ben ric de peixos, crustacis, mol·luscos i altres espècies marines, que van des de l’aladroc fins al xanguet, i que ens fan salivar. De nord a sud, els pescadors han sigut els dipositaris d’un vocabulari que cal preservar i que tenim recollit en Fons de mar, un text visual que recull els noms en valencià dels productes comercials de la mar i que ha editat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

D’entre totes les arts de pesca, destaca una de vora 3.000 anys d’antiguitat i que es practica en grup: la pesca de la tonyina roja pels almadravers. El Museu Valencià d'Etnologia presenta des d’esta setmana "La mar èpica: els almadravers de Benidorm a les fotografies de Jesús Navarro", una exposició que homenatja este antic art de pesca i mostra les primeres fotografies submarines del país. Podeu visitar-la fins al 13 de setembre.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què és la dixi?]]> Ei, tu! Has sentit parlar de la dixi? Saps que és un concepte important per a escriure bons textos i que canvia molt entre l'oral i l'escrit? T'ho expliquem ara i ací.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Cant tradicional o reggaeton?]]> Dos mons musicals que poden convergir. Reflexionem sobre músiques populars actuals.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L’AVL convoca el IV Premi Carme Miquel]]> L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha convocat la quarta edició dels Premis Carme Miquel, dirigits als centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana.

La iniciativa naix amb l’objectiu de reconéixer els projectes educatius que, de forma transversal, fomenten l’ús del valencià tant de l’alumnat com de la resta de la comunitat educativa, principalment les famílies. El ventall d’opcions és ampli: es poden presentar projectes d’aula, de nivell, d’etapa o, fins i tot, de centre.

Poden participar-hi tots els centres d’Educació Infantil (en les dos etapes, de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys), els de Primària (de 1r a 6t) i Secundària (de 1r a 4t d’ESO), tant públics com concertats o privats, de la Comunitat Valenciana. Els centres que s’han presentat en convocatòries anteriors poden tornar a fer-ho.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[A fer la mà!]]> No hi ha res com un títol provocatiu per a cridar l'atenció. Si és polisèmic, millor; i si ratlla la brofegada, ja tenim la combinació perfecta.

Amb eixa mirada s’ha presentat en societat A fer la mà: passatemps valencians, la segona entrega del quadern de jocs sobre cultura valenciana que han elaborat, mà a mà (acceptem la proposta) Vicent Marco i Raúl Salazar.

Què hi trobareu? Més de 60 jocs i enigmes per a disfrutar durant hores mentre poseu a prova els vostres coneixements en cultura valenciana. I en eixe sac entren qüestions de geografia i cultura valenciana, sopes de lletres, jocs de pistes, diferències, enigmes i reptes que posaran a prova els vostres coneixements sobre música, literatura, geografia, gastronomia, festes i cultura popular valenciana.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Expressions orals de desig]]> Coneix les expressions orals de desig en valencià i com utilitzar-les per a cridar a la bona sort en el teu dia a dia.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[LIS és una flor, no un pronom]]> Sempre va bé recordar que LIS, en valencià, només és una flor; no és cap pronom feble. En valencià, el pronom feble corresponent seria ELS.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Tomb, tombet i Tom Bombadil]]> L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en l’últim plenari la incorporació de noves paraules al Diccionari Normatiu Valencià i al Portal Terminològic. Ens volem fixar en una que li ha costat entrar al DNV i ho fa per la porta gran del vocabulari faller. Es tracta de la sexta accepció de la paraula tomb. Al tomb (o al tombe) s’incorpora per a descriure la forma de plantar el cos central (d'una falla o una foguera), alçant amb cordes i altres dispositius manuals els elements que el formen, acoblats prèviament en terra. De la resta de vocabulari faller ja vos va parlar Aina Monferrer en una Llengüeta, per si voleu recuperar-la.

Del vocabulari fester, al gastronòmic. Del tomb al tombet. El fals diminutiu ens du a una tècnica de cuina que consistix a sacsar la cassola per a mesclar els ingredients sense necessitat de remenar-los, una tècnica ancestral en la cuina valenciana. Podem salivar i aprendre la tècnica en qualsevol d’estes dos receptes que ens deixa La cuina de Morera:Tombet de Benassal i Tombet de corder.

I no hem pogut aguantar-nos i la banda sonora d’este tripijoc de paraules la posarem amb Tom Bombadil, com havia de ser. El grup de Castelló, que ampra el nom d’un personatge d’El senyor dels anells, complix enguany 40 anys i portarà este estiu els seus ritmes de folk-rock a la 47a edició de l’Aplec dels Ports, que enguany se celebra a Villores del 24 al 26 de juliol.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Premis literaris, convocatòries i bases]]> Els Premis Literaris Ciutat de València arriben enguany a la 44a edició i abasten les especialitats literàries següents:

A les persones autores de les obres guanyadores se’ls lliurarà el trofeu (una escultura de Miquel Navarro), així com l’import de la dotació econòmica, que és de 12.000 € en narrativa, 6.000 € en poesia, 8.000 € en teatre i 10.000 en assaig i còmic.

Pel que fa als premis en valencià, les obres guanyadores seran publicades per Edicions Bromera (premis Isabel de Villena, Maria Beneyto i Eduard Escalante) i Edicions del Bullent (premi Josep-Vicent Marqués). El termini de presentació romandrà obert fins al 26 de maig inclòs i podeu consultar ací les bases íntegres.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Què vol dir 'a estall'?]]> Saps què vol dir 'a estall'? Descobreix-ne el significat, encara que sigues més de treballar a la marxeta.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[L’AVL convoca ajudes al foment de l’ús del valencià en mitjans locals]]> El Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat les bases de les ajudes al foment de l'ús del valencià en emissores locals de ràdio, revistes d'investigació i revistes de temàtica especialitzada o de caràcter local o comarcal.

Des de 2005, l’AVL ha habilitat una línia de subvenció destinada al foment del valencià en els mitjans de comunicació. L'excel·lent resposta obtinguda i la percepció que les ajudes són un bon instrument per a promoure el dinamisme del valencià en les publicacions, especialment en les de caràcter no lucratiu, han animat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a convocar estes ajudes al llarg dels successius exercicis pressupostaris.

La convocatòria se centra exclusivament en les publicacions d'editors que no tenen caràcter empresarial i que estan sostingudes, principalment, per associacions sense ànim de lucre i en les ràdios de les entitats locals. Per a poder dur a terme esta iniciativa, els pressupostos de l'AVL habiliten una línia de subvenció per un import de 50.000 €. Podeu trobar tots els detalls al DOGV.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Tot l’any és Abril]]> El març de 2025 Abril llançava el primer àlbum, Instruccions per estimar una cirera. Un any després la jove de Benissa s'ha llançat a la carretera amb la gira "Interludi" i es presenta davant del públic amb el Premi Ovidi a millor disc revelació; finalista a artista revelació en els Premis Enderrock 2026 i semifinalista als Premis MIN 2026 en les categories de millor disc en català i premi del públic. La cirereta del pastís, eixa que tant s’estima, l’ha posada la nominació als premis de l’Acadèmia de la Música en la categoria de millor cançó en català/valencià/mallorquí per la seua col·laboració amb Pep Gimeno Botifarra i el grup Figa Flawas en el senzill "Ai, mareta", un tema que va ser l’himne de 2025 del festival de Cap d’Any de Tavernes de la Valldigna, el Festivern.

Des del febrer passat fins a novembre, la cantant té programats més de 20 concerts, la majoria en comarques valencianes, però posant també en el mapa altres escenaris a ciutats com Brussel·les, Madrid o Barcelona.

La relació d’Abril amb À Punt ha sigut sempre idíl·lica. Als estudis de la ràdio ha presentat alguns dels seus temes.; en 2025 va ser l’encarregada d’obrir en directe la nit de la Plantà i… Atenció, primícia! Ja en 2022 va visitar les instal·lacions d’À Punt juntament amb els seus companys de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. D’aquella visita vos deixem estes fotos perquè jugueu a On està Abril?

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Joan Francesc Mira, 'Camacuc' i "L’Escriptor/a de l’Any" de l’AVL, guardonats amb els Premis Fundació Bromera 2026]]> Impulsats per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, els guardons distingixen persones, entitats i iniciatives que, gràcies a la seua trajectòria i compromís, representen els valors que promou l’entitat: la promoció de la lectura i la difusió del valencià.

El guardó en modalitat individual reconeix Joan F. Mira, una de les figures més influents de la cultura valenciana contemporània. Escriptor, antropòleg, hel·lenista i traductor, Mira ha construït al llarg de dècades una obra literària i assagística de referència, amb títols com Els treballs perduts, Purgatori o El tramvia groc, així com assajos cabdals sobre identitat, cultura i la societat valenciana. A més, és autor de traduccions de la Divina comèdia, els Evangelis o l’Odissea. À Punt té un capítol del programa literari Una habitació pròpia dedicat a El tramvia groc, complementat amb una Guia didàctica orientada a treballar a les aules amb l'alumnat de Secundària i Batxillerat.

En la modalitat col·lectiva, el premi s’atorga a la revista Camacuc, una publicació infantil en valencià fundada fa 42 anys, on nombrosos autors i il·lustradors valencians han contribuït, a través del còmic, a fomentar la lectura i normalitzar l’ús del valencià entre els més menuts. La seua evolució ha anat en sintonia amb els canvis socials i les seues històries parlen ara de diversitat, convivència i educació en valors. Un projecte dirigit per Joan Escrivà i reconegut en 2025 amb el Premi Nacional al Foment de la Lectura.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Els serfs de la gleva]]> Saps què era ser serf de la gleva? Descobreix-ho des de la tradició i amb un toc d'història.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Vocabulari de Moros i Cristians]]> Aprén mots i expressions relacionades amb els Moros i Cristians.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Dani Miquel: el pati de les escoles t'està esperant]]> Volem que vos quedeu amb la força, el color, l’alegria i el compromís pel valencià que irradia la foto que encapçala esta notícia. Està feta al concert de la Trobada d’Escoles en Valencià celebrada a les Valls del Vinalopó, el passat diumenge 19 d’abril.

Tres dies després, el cantant de l'Alcúdia va anunciar en un comunicat publicat en les xarxes socials que està tractant-se d’un procés cancerós. Desitgem que la suma ciència mèdica + vitalisme done els resultats que tots volem per a poder gaudir de nou d’un cantautor inclassificable que exhibix en cada actuació una formació que abasta la composició i la interpretació d’instruments com la dolçaina i la viola de roda.

A l’espera d’una ràpida sanació, poden recuperar la sèrie de cançons que es va deixar durant la covid en el programa Dani Miquel des de casa o les versions més transgressores que compartia al Racó de les Feretes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Temps de firar llibres]]> Els sectors editorial i llibreter de la Comunitat Valenciana no paren de trafegar estes setmanes. Una darrere d’altra, el calendari ens recorda que és temps de fires de llibres.

La primera a obrir les portes, hui mateix, és la Fira del Llibre de Castelló, que celebrarà la 42a edició al Parc de Ribalta, un jardí romàntic amb més de 150 anys d’antiguitat que enfonsa les arrels en l’antic cementeri municipal. Abandona així l'emplaçament tradicional a la plaça de Santa Clara.

Creix en espai, en casetes (28) i en autors: fins al 3 de maig preveu la participació de més de 180 escriptors i escriptores, rècord històric de firmes, i ho completa amb una programació que també inclou música i activitats familiars.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Totes les dates del calendari de matriculació de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV)]]> La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) ha obert el termini per a presentar-se a les proves per a l'obtenció de certificats oficials de coneixement del valencià dels nivells A2 i B1, així com de llenguatges específics (Mitjans de comunicació, Llenguatge administratiu i Correcció de textos).

Per primera vegada, les proves per als certificats de nivell A2 i B1 es faran a les Escoles Públiques d'Adults (EPA), a les mateixes localitats d'anys anteriors: Alacant, Alcoi, Alzira, Benidorm, Bunyol, Borriana, Castelló de la Plana, Dénia, Elda, Elx, Gandia, Llíria, Ontinyent, Orihuela, Paterna, Sagunt, Segorbe, Sueca, Torrent, València, la Vall d'Uixó, Villena, Vinaròs i Xàtiva.

Ja sabeu que en Apunts de Llengua teniu molts recursos per a reforçar l’aprenentatge, resoldre dubtes i preparar les proves. El disseny de la plataforma vos permet entrar directament pel nivell que vos esteu preparant i navegar per continguts específics, eixos que vos faran aprovar amb nota.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Trobades d’escoles en valencià, destinació Massalfassar]]> Amb la participació de centres educatius i d’entitats vinculades al món de l’educació i compromeses amb el valencià, les trobades d’Escola Valenciana continuen celebrant-se per totes les comarques del territori amb el lema “Tenim història, som futur”.

A hores d’ara, ens trobem a l’equador del calendari previst i este cap de setmana la cita és a Massalfassar (Horta Nord), amb un protagonisme especial per al CEIP Sant Llorenç Màrtir, l’únic centre d’Educació Primària de la localitat, que tindrà el suport de l'escola infantil del poble.

Els ingredients de les trobades són canònics: tallers, parades, presentacions de projectes educatius, gastronomia local, festa, passacarrers i actuacions musicals que, en esta ocasió, aniran a càrrec del grup musical Ramonets.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[No fumeu!]]> Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Bromera: 40 anys de cultura en valencià]]> “Negoci editorial, centrat en la producció literària en valencià i fet des d’Alzira”. Amb eixa equació, en el context de 1985, res no apuntava que el projecte poguera ser sostenible. Així ho verbalitzava el nostre presentador fetitxe, l’actor Nelo Gómez, en la festa d’aniversari dels 40 anys de Bromera, celebrada dijous passat al Gran Teatre d’Alzira. Ho feia davant del fundador de l’editorial, Josep Gregori, un home que, paradoxalment, és de poques paraules, per a tantes com ha publicat.

En un parlament breu i emotiu, Josep Gregori va proclamar que “Bromera és una manera d'entendre la cultura basada en la fidelitat a la llengua”. I a partir d’ahí la fórmula magistral de l’èxit sembla senzilla: “Es tractava de publicar llibres de qualitat, rigorosos i dignes. I comptar amb la complicitat d’autors compromesos i mestres valents”.

Bromera, integrada actualment en el grup Planeta, amb autonomia de gestió editorial, té ara al capdavant Sandra Capsir Maiques. Esta directora general que ha passat per la meitat dels departaments de la casa, quan encara no alçava un pam de terra va dur a casa un llibre infantil dedicat per un autor que tenia vocació d’empresari, el mateix Josep Gregori. En aquell moment els algoritmes encara no feien malifetes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Apunts de Llengua incorpora un assistent intel·ligent en proves per a facilitar l'accés als continguts]]> L'assistent, identificat amb un botó al cantó inferior dret de la pàgina, atén consultes i guia l'usuari a través dels continguts de la plataforma de manera intuïtiva i personalitzada. En esta primera fase, el xatbot oferix suport especialitzat en els nivells de Batxillerat i C1-C2 del Marc Europeu Comú de Referència (MECR), els continguts de complexitat més alta i demanda entre els usuaris de la plataforma.

La posada en marxa d'esta ferramenta respon a la voluntat d'optimitzar l'experiència de cerca i consulta d'un fons documental en constant creixement, per tal de reduir el temps que l'usuari necessita per a localitzar el recurs adequat al seu nivell. L'assistent ajudarà els usuaris tant si volen aprendre i practicar amb les píndoles formatives, com si el que volen és entretindre’s amb els continguts exclusius al voltant de les llengües.

Com a sistema basat en la intel·ligència artificial, el xatbot millora amb cada interacció. Per això, convidem tota la comunitat d'usuaris a fer-ne ús i a contribuir a entrenar-lo fent consultes reals. Cada pregunta és una aportació al perfeccionament d'una eina pensada per a tot el món.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Celebrem el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics i triem el Botànic]]> El 18 d’abril celebrem el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics i, d’entre totes les opcions, hem escollit la que més vida oferix en estes dates: el Jardí Botànic de la Universitat de València.

Des del 1807, en què va ser traslladat a l’Hort de Tramoieres, extramurs de la ciutat antiga de València, el jardí va adequar les seues instal·lacions per a fer el treball que tenia encomanat. Els hivernacles, l’Umbracle, l’Estufa Freda, l’edifici d'investigació... tots estos espais van anar donant forma a l'indret que actualment coneixem i visitem.

És per això que ens sembla una bona oportunitat per a endinsar-nos en el Botànic i conéixer els llocs que construïxen la seua història. Durant tot el dissabte 18, l'accés al Jardí serà gratuït per a tots els visitants i, si acudiu a les 10:30 h o les 12:00 h, tindreu una visita guiada en valencià a càrrec d’Adrián Torres Astaburuaga, arquitecte i investigador de l’ecosistema urbà.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[La hac]]> Tot i que la hac no sona, té molta importància en els textos escrits. T'ajudem a descobrir com i quan marca la diferència.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Estrenem xatbot. Ens ajudes a entrenar-lo?]]> Si fa temps que no heu entrat a Apunts de Llengua, hi detectareu que tenim un nou element, redó i morat, al cantó inferior de la dreta de la pàgina. És el nostre xatbot; és a dir: l'assistent per a resoldre dubtes sobre la navegació per la plataforma.

De moment, li hem ensenyat a ser educat i, si cliqueu, vos trobareu amb el següent missatge inicial: “👋 Hola, estic ací per a ajudar-te a estudiar i a divertir-te. Vols trobar alguna cosa en concret? “.

Ara per ara, només respon a preguntes referides als nivells de Batxillerat i Superior del MECR. A poc a poc, anirem ampliant-ne les prestacions i podreu eixamplar el ventall de les vostres preguntes.

Continua llegint-ho en el web

]]> <![CDATA[Paraules de gènere diferent]]> Per què 'el pols' i 'la pols' no volen dir el mateix? En este vídeo filem prim per a distingir els diferents significats d'algunes paraules segons si són en masculí o en femení.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Usos de la coma]]> La coma pot salvar o destrossar una frase… i fins i tot una relació! Descobreix quan posar-la i quan no i no ho faces a la babalà.

Mira el vídeo en el web

]]> <![CDATA[Josep Piera: la llengua com a eina vital]]> De vegades les paraules escrites no són prou per a fixar la dimensió dels hòmens de lletres. És el que sentim quan ja s’han complit cinc nits des que morira l'escriptor Josep Piera Rubio (Beniopa, 30 de maig de 1947), a l'edat de 78 anys.

Les antologies literàries i els llibres de text el descriuran, amb la fredor del llenguatge enciclopèdic, com a poeta, escriptor, narrador i traductor. N'enumeraran els reconeixements rebuts al llarg de la seua trajectòria, com els premis Ausiàs March, Carles Riba, Josep Pla, Alfons el Magnànim, la Creu de Sant Jordi, la distinció com a Fill Predilecte de Gandia, la Distinció de la Generalitat Valenciana i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Però necessitem recuperar la cadència de la seua veu, sempre amb un recitat amagat. Volem tornar a vore la seua imatge ingràvida, per a retrobar-nos amb un discurs ple de vitalitat i mirada al futur. Vos oferim la seua participació, l'any 2018, en l'espai literari d'À Punt Plaerdemavida.

Continua llegint-ho en el web

]]>