Obligats a tastar els macarrons!
Transcripció
El primer que hem de fer és demanar-li a algun major que vos coga la pasta. Molt important, que estiga al dente. Què vol dir? Doncs que queden una miqueta durets. Jo tinc ací una olla amb aigua bullint, així que vaig a posar la pasta... I a esperar…
Una vegada la pasta estiga cuita i gelada, per a no cremar-nos les mans, agafem els macarrons i amb paciència els anem punxant en un pal de broqueta. Així, pel mig, veieu? És curiós, eh? Òbviament, depenent del pal que gasteu i dels macarrons, en cabran més o menys. I un consell: si gasteu pals de fusta, millor si els poseu a remulla abans una bona estona, així evitarem el risc d’incendi en posar-los dins del forn.
Mireu, ja tenim ací quatre broquetes amb tots els macarrons perfectament ordenats. Què fem ara? Molt senzill, agafem un pinzell de cuina i amb compte de no deixar tota la cuina feta un empastre, pintem les broquetes amb tomaca fregida. Veieu com? Hem de fer una base igual que si estiguérem fent una pizza. Jo vos recomane fer-ho com jo, directament damunt del paper de cuina. Així queda tot la mar de net.
I ara és el torn del formatge. L’agafem amb la mà… I l’anem distribuint per dalt de les broquetes. No tingueu massa miraments a l’hora de posar-lo, millor que en sobre que no que en falte. Em flipa el formatge. Jo he gastat mozzarella perquè m'agrada molt, però a casa ho podeu fer amb el que més vos agrade o amb una combinació.
Albert ha utilitzat perífrasis d'obligació en diferents moments de l'explicació. Si tu també vols saber-les gastar, hauràs d'estudiar-te la nostra fitxa de teoria i practicar una miqueta!