Els adverbis

I ara que ja som uns experts en conjuncions, crec que estem preparats i preparades per a descobrir algunes peculiaritats dels adverbis. (ATEMORIT) Ah! Shhh, tranquil·litat, que són fàcils, ho fem ràpid i ja voreu com no fa mal.

Els adverbis tenen forma invariable. Mai canvien. Jo conec persones que pareixen adverbis. Els adverbis es diferencien de les preposicions i de les conjuncions perquè, generalment, es fan servir només quan van modificats per un altre adverbi de caràcter quantitatiu o per una expressió equivalent. Poden ser adverbis de manera: No, no, no! Pareu, pareu! El que volia dir és que de pressa és un adverbi de manera. També és correcte dir a pressa. Tenim un recurs molt a mà per a crear adverbis de manera que és afegir la terminació -ment a un adjectiu femení singular. Està tot molt mal. També hi ha adverbis de lloc. I de temps. I si barreges els dos tipus pot eixir-te una pel·li de Christopher Nolan. Estan també els adverbis de quantitat. I els d'afirmació. O de negació. (CANTA) No, no, no. També tenim els adverbis de dubte, que són ideals per a persones insegures com jo. Ein? És el cas de. (Sintonia alegre)