Entrevistem un guarda

Escolta, tu ara estàs jubilat.

Sí.

Però tu has fet un fum de coses!

De pintor, de fontaner, de mariner, també he estat en les Columbretes de guarda… d'allí.

El terme guarda és un derivat del verb guardar, relacionat amb la paraula germànica wardon.

Guarda és la persona encarregada de vigilar un lloc o espai.

Com és el cas d'una guarda jurada, guarda forestal o guarda rural.

No abandonem l'àmbit rural perquè guarda és sinònim de ramat, animals que es crien i pasturen junts.

Com ovelles que comptem per a dormir.

La guarda és també la peça que protegeix la mà en l'empunyadura de l'espasa.

Així com el full blanc o decorat que està unit a les cobertes d'un llibre en la part interior. On signem les dedicatòries.

No oblideu, amics i amigues, que tots tenim un àngel de la guarda que vetlla per nosaltres de nit i de dia.

Un dia teu normal.

Xavi es desperta.

A quina hora et despertes?

Allà a les cinc.

Estic un poc llegint al llit. També faig respiracions, una miqueta de centrar i començar el dia i altres. Em penge dels peus, que m'agrada molt.

Explica-ho perquè açò ho veurà una iaia i deu dir: Este home es penja!

Dels peus. Del coll no.

Com una rata penada?

Estirant la columna. L'edat, si no et meneges una miqueta, vas oxidant-te.

Faig una espècie de… d'acció de gràcies, de posar-te les piles en contacte amb la natura, a la millor ajudar un veí que ho necessita.

O anar a fer una xarradeta o un barret amb algun d'ells.

Dalt de casa tinc una cova on ve gent a meditar.

Estic sempre relaxat.

L'únic que em pot estressar és anar a la ciutat.

Això sí!