Ara en la televisió
LES NOTÍCIES DEL MATÍ
Transcripció
—Ai, Jordi, si arribes a ser bonic!
—Va tot bé?
—Sí, la cooperativa i els problemes de sempre.
—Ai, el meu patidor…
—Escolta, la teua filla… Per què no m'has presentat?
—Ara?
—Abans.
—Ah, com que vos he vist junts, pensava que ja vos havíeu presentat.
—Per què no m'has presentat com el que soc?
—I què eres? Eh?
—Xe, Marisa!
—El meu llauro particular?
—Va!
—Dis-ho tu! El meu nó-vi… El meu nóvio!
—Sí!
—Perdona, però no m'esperava vore-la i supose que he reaccionat així.
—Ja, ja, no. Si no passa res.
—Però saps una cosa? Ha estat bé, que este primer contacte haja sigut íntim, després de tant de temps.
—Ja m'ho imagine.
—Lola és… complicada.
—No cal que ho digues.
—Hem parlat i… Ha anat bé.
—Sí? I jo que me n'alegre! Ara ja podem fer les coses bé.
—Clar!
—Quan vinga a dinar, ens presentes i solucionat.
—Sí?
—No és que em faça molta il·lusió tindre un catalanista a la família, però, ho accepte per tu.
—Coneixent-la, quan tinga el que vol eixirà cagant paquets i no tornarem a saber d'ella en molt de temps.
—I què és el que vol?
—Ah, coses nostres. Per cert, li has tret ja el cotxe del bancal?
—Ara mateix anava cap allí. Però, primer volia vore't.
—Ah, sí? I si passem primer per un altre bancal?
—Marisa…
—Què?
—Marisa…!
Has de saber que, a l'hora de combinar més d'un pronom feble, cal seguir un ordre d'esquerra a dreta.
I recorda que l'apòstrof s'ha de mantindre com més a la dreta millor. Per tant, si tenim dos pronoms i el verb comença en vocal, apostrofarem amb el segon pronom (me n'alegre; i no, *me'n alegre) però, si el verb comença en consonant, unirem els dos pronoms (me'n vaig).