La ràdio d'À Punt en directe
Un bon títol, una bona opció
Transcripció
I hui, seguint el tema que ens toca, parlarem d’un documental que es diu Una llengua que camina, d’Escola Valenciana, i escoltarem uns talls d’eixe documental, dos talls concretament, que han de correspondre cadascun amb un títol dels tres títols que vos diré a continuació, d’acord? El primer títol és El valencià: està viu a l’escola. El segon títol és En valencià, clar que sí. I el tercer títol és Visualització i normalitat del valencià. Dos són reals i un està per a distraure. D’acord? Esteu preparades? Esteu preparades a casa? Vinga, doncs, primer tall.
«Bé, caldria, jo pense que és una qüestió també d’educació, fer més visible el valencià a tot arreu. Clar, si ens adaptem i continuem sent invisibles, doncs no arribem enlloc. Jo pense que hauria d’haver-hi una normalitat, tant a televisió com a ràdio, de fer-ho tot com nosaltres vulguem i fer-nos visibles.»
D’acord, ací, recordeu els tres títols. Maria, per exemple, dels tres, quin creus que és el correcte?
Visualització i normalitat del valencià?
Correcte, molt bé, sí, parla d’això de fer visible la llengua.
El títol és com la carta de presentació d’un text i el primer recurs que té una obra, del tipus que siga, per a optar a ser llegida. Si el títol d’un llibre no ens atrau, per exemple, el més probable és que l’exemplar no es moga del prestatge. Però, són tots els títols igual o en funció del producte a què acompanyen tenen unes característiques distintives? Dona una ullada a la teoria per a descobrir-ho i, després, enfronta't a l'activitat digital.
Relacionats
Tornar a dalt