Expliquem les pors atàviques

Perdona, Joan. Perdona, Joanvi, perquè…

està molt fotut trobar convidats per a un programa de la por i… t'havia de segrestar.

Perdona. Trobes que això està bonic?

Però hi ha confiança, home, hi ha confiança.

Eres historiador.

La història de la humanitat està plena de moments de molta por.

Moltíssimes. Moltíssimes pors a tot arreu.

La por ha canviat o tenim… por de les mateixes coses?

O són les mateixes que s'han actualitzat?

Pense que hi ha de les que podríem anomenar atàviques, que estan sempre.

Quines en són?

Per exemple, les tempestes. Els llamps fan por. O per exemple, la por a la mort, la por a un perill proper.

O per exemple, als rèptils. Pareix que… ho recorrem en totes les cultures.

Per exemple, açò de la xicoteta recreació del… Estan emportant-se gent!

Eixes històries passen a tot el món o canvien els personatges protagonistes?

A la millor conten una història sense massa trellat, per curiosa que siga, però no fa por, la història va, torna i s'ha acabat.

Que tinga un element de por: han intentat fer-li mal a algú, o aneu amb compte… Eixa història comença a créixer i esdevé una autèntica llegenda urbana.

Ara i sempre.

Afortunadament, ara per ara, encara no torturen per fer un tuit.

Bo, però hi ha tuits que són una autèntica tortura.

Això també!