Com es fa un llibre?

(RIU SATISFETA)

No.

(SOSPIRA)

Escriure històries no és tan fàcil com pareix.

Han de tindre inici, nus i desenllaç.

Sobretot, trellat.

Per a aprendre l'ofici i l'art del romanç,

saludaré Gemma Pasqual, una de les nostres escriptores més simpàtiques, famoses i prolífiques.

Esta xica ho té tot!

(Música imitant màquina d'escriure)

Gemma! Hola!

(AMBDUES) (RIUEN)

Sé que eres escriptora tot terreny. Et puc anomenar així?

M'agrada que em diguen escriptora, però tenim moltes maneres d'anomenar-nos.

Hi ha qui diu juntalletres.

M'han dit dama del crim per fer un conte negre.

Ah. Hi ha gent que diu lletraferida

o com l'Ovidi, obrera de la paraula.

Que bonic això!

Al programa ens agraden moltíssim les paraules.

Els escriptors deveu tindre un vocabulari especial, no?

Jo faig narrativa, infantil o juvenil.

Hi ha gent que fa diàlegs, que fa assaig, poemes, teatre…

També és molta gent la que participa en un llibre.

Quan s'acaba, és un treball en equip perquè està l'editor, qui fa la maquetació,

qui fa la portada, il·lustradors, els correctors d'estil

i el que mira les paraules, que no s'hi han de posar faltes.

No, no. Faltes d'ortografia, no. No ens agraden al Trau la llengua.

Res. Els escriptors no han de fer-ne.

Com a molt comentem errates. Això…

Errates?

Ho veiem en les galerades.

Què?

És bonica, galerada. Què vol dir?

Ens passen el llibre ja maquetat, però en fulls.

Ahí sempre donem l'última paraula i fem l'última revisió.

A això li diem galerada.

Galerada.

La gran pregunta. No te l'hauran feta mai. Escrius en ordinador o escrius a mà?

Jo abans escrivia a mà.

Amb un boli lila, m'agradava molt.

Un boli lila?

No entenia la lletra perquè tinc mala cal·ligrafia.