La importància dels signes de puntuació

No està malament. Bé, passem a jugar, voleu jugar?

Vinga, vinga.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

La primera part del joc consistirà a comentar titulars de premsa en què hi ha errades. Cada un de vosaltres, quan li toque, ha d’explicar el sentit dels dos titulars i la norma de signes de puntuació que hi ha implicada. 

Gabriel, primer cas, la diferència entre Rubiales dimiteix i Rubiales, dimiteix (o dimitís).

Una frase és enunciativa i l'altra és imperativa.

Aleshores, què és més imperatiu?

Si li poses la coma al vocatiu.

Com si jo dic: «Gabriel, calla».

Exacte. «Gabriel calla», està enunciant el que jo he fet i l'ordre que m'ha fet Aina és: «Gabriel, calla».

D'acord, la importància de les comes, no?

Exacte.

Marta, si jo llig un titular que posa Joan Carles agonitza o un titular que posa Joan Carles, agonitza.

Bé, en el primer hem de dir adeu a Joan Carles perquè probablement morirà, en el segon estem desitjant que probablement morga, però això li posem la coma per a demanar-li, per favor, que, vaja anant-se'n.

És una instrucció imperativa, la primera ho descriu.

Tercera per a Empar. Sense comes prohibit fumar gas inflamable o prohibit fumar, gas inflamable.

Ahí està, d'alguna manera mostres una informació en el primer cas: prohibit fumar gas infumable, com era això?

Prohibit fumar gas inflamable.

Ahí estàs prohibint, sí, exacte, aquesta és la prohibició expressa, no? Una enunciació amb un orde taxativa de per favor, feu el favor que esclata, esclata tot. I en la segona, prohibit no, com era espera?

Prohibit fumar, gas inflamable.

Exacte, estàs alertant en la segona, aneu amb compte si no, tot se'n va en orris.

En la segona implica un perill, en la primera simplement és per vici, no, no fumeu...

Exacte, feu el favor de no pertorbar la vostra salut.

I per a Gabriel, si jo dic: no m'agrada Beniparlem o no, m'agrada Beniparlem.

En la primera estàs fent una frase enunciativa que estàs afirmant que no t'agrada Beniparlem i en la segona estàs responent en un possible debat, estàs dient: no, és que sí, que m'agrada Beniarlem.

Com expliqueu a, Marta, per exemple, com expliques a un alumne o alumna teua que realment té importància perquè puga aprovar un C1, un C2, un B2, que utilitze bé els signes de puntuació.

Si no posem una coma podem comprendre exactament el contrari. Per tant, ha de quedar el sentit sempre molt clar, i més en un nivell tan alt en què s'exigix expressar-se amb complexitat. La idea, la idea bàsica, ha de quedar clara.

En este punt sí que ens servix. Podem transferir el coneixement que tenim de com puntuar correctament els textos en italià, en anglés o en castellà al valencià. Excepte quatre casos, en general coincidix.

Sí, convenció dels internacionals.