Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES MIGDIA
Transcripció
“Per no haver presentat els documents ad…”
Adients, que no t'hi veus. Vols que ho llija jo?
Clar que m'hi veig! És la nova administració esta, que s'encabota a escriure en català.
Adients és més valencià que l'allipebre!
Acabareu de llegir la carteta hui?
Açò és seriós, Culata! Açò ve de la Conselleria i el valencià està contaminat.
Què dius? Si no has estudiat valencià en la vida!
Va, acabeu la lectura!
Sí, sí, sí, sí. “Li comuniquem que la seua sol·licitud de denominació d'origen de la cirera de Serrabella ha sigut denegada. Disposa de 20 dies de termini.”
Termini és plaç?
De tota la vida.
Acaba!
Si ja està! Que si volem plorar, tenim 20 dies.
Merda.
Resumint: ens envien a cagar amb la denominació d'origen.
I ara què farem?
Uh, què hem de fer? Collir la cirera i cobrar misèria, com cada any. La carta diu que si ho esmenem…
No, no, no. La carta no diu això.
Han denegat. El termini és per a recórrer. El plaç. Tornem-ho a presentar. A potenciar el producte.
La campanya comença ja, deixa't estar! Però quin preu li traurem?
El millor que puguem. Jo me n'encarregaré com a president. La cirera de Serrabella és única i, d'alguna manera, se'ns ha de reconéixer. Tornem a votar. Teresa i Anna, a favor.
Jo podria demanar que ens facen el favor de respondre en un curt termini.
Plaç.
La nova política demanant favors. Enhorabona. Ja sou casta.
Jo tinc un compromís amb el poble.
Això ja ho tenim clar, el teu compromís amb el poble.
No comencem amb baralles d'enamorades. Josep, ens han contestat i ens han enviat a pastar fang. Prou, no vingues ara a reinventar la roda.
No sigues desagradable.
Estic dient la veritat!
Si ho hagués aconseguit, no ho diries.
Clar que no! Però no ho ha aconseguit, fi de la cita. A vore, vots a favor d'insistir. Vots en contra. Molt bé, s'acaba la reunió.
Deixem-ho per a l'any que ve. Ai… Per a l'any que ve. Traiem el cotxe?
Primer vull aclarir una cosa.
En valencià, els verbs poden ser pronominals o no. Són pronominals els verbs que han de portar, obligatòriament, un pronom que coincidisca en persona i nombre amb el subjecte. Així, veure's és pronominal perquè quan el subjecte és la 1a persona del singular (jo) el verb ha de portar obligatòriament un pronom feble de primera persona del singular (em): em veig.
A banda, hi ha alguns verbs que a més del pronom, han d'anar acompanyats també pels pronoms en o hi, segons el significat.
Cal tindre en compte que un mateix verb pot ser pronominal o no segons el significat que tinga, per exemple:
- Veure: visitar a algú o alguna cosa >He anat a veure els iaios.
- Veure's: Percebre la imatge d'alguna cosa amb els ulls >Des d'ací no es veu el mar.
- Veure-s'hi: percebre per mitjà del sentit de la vista >Amb aquestes ulleres no m'hi veig bé.
Llig un poc més de teoria i fes aquesta activitat per a descobrir-ne més.