Lèxic per a experts

En primer lloc, el lèxic ha de ser genuí. És a dir, que convé que fem servir paraules pròpies, amb significats reconeguts pels parlants habituals. Per exemple, no podem dir manar un email, sinó enviar un correu electrònic, ja que manar és una paraula pròpia, però no el significat d'enviar. No és genuïna. Manar! Ací mane jo! Ah, que no, senyor dire? Perdó, eh? Perdó! No. Perdó. A més, la paraula email no és pròpia. En valencià podem dir correu electrònic. Ja ho sabeu: els emails al correu brossa!

En una prova de C1 o C2, o en general en contextos formals, pot ser positiu utilitzar formes autòctones en retrocés, que encara són vives. Com podria ser adés (‘fa poc de temps’), altra volta o altre camí (per a referir-nos a ‘una altra vegada’). Fixeu-vos: Com hem dit adés, heu de repetir la prova una altra volta. Un camí hàgeu acabat, ja podreu anar-vos-en.

I alerta! En valencià es pot matisar entre abans, si fa temps, i adés, si fa poc de temps. Per a mi, adés és com un abans de fa no res, saps? A... no res. A... dés. És un truquet, no ho sé. Quan usem el temps perfet, fem servir adés, i quan usem l'imperfet, fem servirabans. Adés, quan he vingut, no hi havia ningú. Abans la gent era més estalviadora.

Per cert, no és més correcte ni més recomanable utilitzar lèxic habitual d’altres dialectes, com ara un altre cop o tot plegat. Està tan bé dir Tot plegat haureu de repetir la prova un altre cop com En conclusió, haureu de repetir la prova una altra volta. A vegades decidim usar paraules que, tot i que són correctes, els parlants no les senten com a genuïnes. I és que és més pròpia l'expressió què ha passat ara que no Què ha ocorregut ara? o Què ha esdevingut ara?, que són menys genuïnes. Què ha esdevingut en aquell atzucac, senyora marquesa?

Seguim amb un dels altres requisits: tindre un repertori ampli d’estructures en valencià, i tindre clar com i quan es fan servir. Això vol dir que hem d'evitar la repetició d'una paraula per parlar d’un mateix concepte. Fem servir sinònims, hiperònims o altres recursos que demostren que tenim un repertori ric i variat. Ric i variadet, com la carta d’un bon restaurant. Per exemple, per a referir-nos a un gos, també podem dir ca, animal o fins i tot la raça concreta, com ara rater, pastor alemany o mastí... Ara bé, si voleu que vos faça cas, el millor és cridar-lo pel seu nom i ensenyar-li un tros de xoriç. Bimbo! Bimbo, vine cap ací! Vine! Clar, no tenim xoriç, no...

Segons el registre i la formalitat de la situació, hem d'usar un vocabulari o un altre. Alerta el vocabulari propi de registres poc formals perquè és poc precís i caldrà evitar-lo en registres més formals. Per exemple, els verbs ficar, donar, fer, pegar o ventar són imprecisos i propis de registres informals. Fica això allà. Han donat solta a la xicalla. Demà no farem classe. Peguem una volta. Li va ventar una nyespla. En resum, si esteu escrivint un text periodístic, o esteu pronunciant un discurs d’investidura d'un càrrec, eviteu les formes col·loquials o fins i tot vulgars.