Aprenem a corregir textos

—Lorena, t’explique el joc. És molt fàcil: jo et faré una pregunta amb tres opcions i tu m’has de respondre correctament. És un concurs, clar. Has de dir l’opció correcta. Si no... no seria un concurs! Bé, anem allà. Quina d’estes definicions correspon a la paraula bé amb accent?

• a) correcte.
• b) un corder.
• c) la lletra b.

—La primera.

—Que seria...?

—Bé, de correcte.

—I bé de correcte és la resposta que has dit. Molt bé, molt bé, efectivament. El corder i la lletra b s’escriuen sense accent, i bé vol dir “satisfactòriament, correctament”, però també “allò que proporciona un avantatge, una utilitat, una satisfacció, un benestar”. Lluitar pel bé de la humanitat, per exemple. Lorena, bé, una de tres, va. Anem amb la segona. Si un plat té, com per exemple... No, els que feu ací no, perquè ací feu cuina vegetariana, veritat?

—Vegetariana i omnívora també.

—Ah, omnívora també. D’acord. Possiblement podria donar-se esta circumstància. Si un plat té llonganisses amb tomata, les llonganisses i la tomata estan...

• a) juntes, tot mesclat.
• b) separades, cada cosa a un costat del plat.
• c) si no li afiges una botifarra a eixe plat, no jugue.

Recorda que t’estic preguntant per llonganisses amb tomata.

—Bueno, jo diria la c), però...

—Ella és de botifarra.

—Jo crec... no sé, la primera. És que està tot junt, tot barrejat.

—Tot junt, tot barrejat? I la resposta, Lorena, és... Ai! Incorrecta, Lorena, incorrecta! A vore: llonganisses amb tomata vol dir que estan separades, les llonganisses i la tomata. Perquè, clar, en tomata seria com una cosa dins de l’altra, no? Imagina’t un plat de tomata, i poses les llonganisses dins. Això seria en tomata. Una i una. Ara és quan la cosa s’arregla... o, pel contrari... Anem allà. —Quina d’estes frases és incorrecta?

• a) Si esclata la Tercera Guerra Mundial, he de comprar tones de paper del vàter.
• b) Si esclata la Tercera Guerra Mundial, tinc que fer-me un refugi nuclear.
• c) Si esclata la Tercera Guerra Mundial, cal que aprenga a cuinar panderoles a la planxa.

—La incorrecta és la b).

—I per què diries que és incorrecta?

—Perquè l’obligació sempre és amb he de, no?

—Ole! Molt bé! Correctament incorrecte, sí senyora. He de i cal que són correctes, però tinc que és pitjor que la Tercera Guerra Mundial, eh, Lorena? Hem remuntat, Lorena. Molt bé, Lorena! Mira, amb un got d’aigua fem com quan guanyen el...Ueeee! Moltes felicitats. L’aigua per a mi.