Els verbs transitius són aquells que reclamen un complement directe (CD) que rep l'acció directa del verb, i només en els casos que presenten ambigüitat van acompanyats de la preposició a. En canvi, els verbs intransitius no necessiten el complement directe, amb la qual cosa el complement que els acompanye podrà ser indirecte, de règim verbal, circumstancial…
En aquest fragment trobaràs verbs transitius i intransitiu i, en alguns casos, verbs que segons el context poden correspondre a ambdues propietats: transitiva i intransitiva. Així, hi pots trobar verbs acompanyats pel complement directe (el devorava) i també d'altres que hi apareixen com a intransitius (li fracturà). Ara bé, ¿com sabem si aquests verbs són transitius o intransitius per a escriure correctament el pronom que els correspon?
La solució és fàcil: consultar el diccionari. Veuràs que l'abreviatura que inicia l'entrada ho indica. Posem per cas provocar. L'abreviatura v. tr. i intr. significa que pot ser transitiu (el pes desmesurat li provocà una mort seca i indolora), però també intransitiu (no provoques més). Així, en el primer cas és transitiu perquè hi ha CD (una mort seca i indolora). En canvi, el segon cas és intransitiu perquè no hi ha CD, sinó que el verb està modificat per un adverbi (més).
Sabries dir si la resta de verbs que apareixen en el fragment funcionen com a transitius o intransitius? Vinga!
