A diferència d'altres llengües romàniques, en valencià les preposicions àtones cauen davant de la conjunció que. Quan parlem de preposicions àtones ens referim a aquelles que pronunciem en un sol cop de veu (a, amb, en, de). En aquest fragment trobem mostres d'aquest cas: "El fet que el seu rostre fora incapaç" i no "El fet de que [...]; "La possibilitat que Joseph Merrick tinguera [...]" i no, "La possibilitat de que [...]".
De la mateixa manera, les preposicions compostes davant de la conjunció que perden el segon element (és a dir, la preposició àtona). Un exemple: Des que vaig a teatre em conec molt millor i no, *Des de que vaig a teatre [...].
