Perdona, què?

Ja saps que Sharpe ho critica tot, i el sexe no podia ser una excepció.

En la societat dels anys 70 en què ocorre la història tots van de conservadors i de recatadets amb el sexe, però eixa repressió, com tot, és només una aparença.

Ningú té una vida sexual satisfactòria o normal, que diríem.

Encara que ací, parlar de normalitat ja ha deixat de tindre sentit.

Wilt és el primer que no mostra cap desig sexual, i clar, Eva, la dona, ja no sap què fer per atraure'l.

Sali que, si te'n recordes, era l'amfitriona de la festa, aprofita la desesperació d'Eva per a aplicar-li una teràpia tàctil.

Que bàsicament vol dir palpar-la tota al·legant efectes curatius perquè la càndida Eva no s'hi resistisca.

Però, per si no en tens prou, va i resulta que el marit de Sally és un obsés del plàstic.

I per això, té la famosa nina unflable que enceta l'embolic del pobre Wilt.