Parlem de màgia!

Diuen que mare, només n'hi ha una. També només hi ha una màgia? Només n'hi ha una o n'hi ha moltes?

N'hi ha moltes classes. La màgia de prop...

És aquesta?

És aquesta que estàs tu a prop. A veure, a veure.

Hi ha dos vessants, dues classes: cartomàgia i micromàgia.

És en objectes xicotets, i cartomàgia, que es fa amb cartes. Per exemple.

Cartomàgia!

Mira.

Ah, quina ràbia!

Estan les grans il·lusions, que seria el que fa Yunke o Copperfield.

El mentalisme és un altre vessant.

Van de negre i fan coses de por.

Tenim ací este, com es diu? Toni Pons!

Fa mentalisme.

Sí, i hipnosi.

I també escapisme.

Me'n vaig! Escapisme, no?

No, escapisme com feia Houdini, amb les manilles, cordes, cadenats…

Amb Rubén Aparisi feu Magnífics.

Fer la màgia en un escenari o a casa. Hi ha diferència?

Sí, hi ha una òbvia que és que hi ha una distància. Ací tenim espectadors que estan al pati de butaques i a casa, una audiència. I sobretot que ací venen a veure't i quan vaig pel carrer, ho troben. Es queden de pasta de moniato quan arriba el moment de la màgia. El que passa és que a la sorpresa cadascú reacciona diferent.

(XICA) És broma.

Has modificat coses per a adaptar la teua màgia a la televisió?

Com és un espectador que trobes, no saps com reaccionarà i has d'improvisar, atent a qualsevol cosa i tens un guió a complir.

Eixa paradoxa de la improvisació barrejada amb un guió és important.