L'antonímia: entre l'alegria i el temor

Viatgem a la València republicana, la capital de la lluita per la llibertat i l'antifeixisme. I arran de les dues realitats que coexistien a València en aquell moment, aprofitarem per a repassar l'ús dels antònims i les diferents classes que hi ha en valencià.

L'antonímia: entre l'alegria i el temor Accedir al contingut complet

Com saps, l’antonímia és una relació semàntica que estableix una oposició o contraposició entre dos termes. En aquest fragment pots trobar antònims que expressen les diferents emocions i situacions que es van viure a la València republicana.

L'ús d'antònims en el text ajuda a contrastar les dues realitats que coexisteixen a València: d'una banda, hi ha l'alegria i l'efervescència de l'activitat política, que reflecteix l'esperança i la determinació del poble; d'altra banda, hi ha el temor permanent a la guerra, que genera inquietud i por. Com pots observar, a través de l'antonímia es creen contrastos i es destaquen les diferències entre dos conceptes o estats; això ens permet produir textos.

Semànticament, hi ha antònims graduals, que admeten paraules intermèdies; complementaris, quan l'un s'oposa a l'altre, i recíprocs, quan l'un és conseqüència de l'altre. A més, també tenim els antònims lèxics, quan l'oposició s'estableix entre paraules amb lexemes diferents, i els gramaticals, quan l'oposició s'obté per derivació amb prefixos que aporten valor negatiu.

També et pot interessar

stats