Formulem contes

Un conte és una forma d’expressió literària que pot ser tant oral com escrita.

Això era i no era. Un príncep valent, esvelt i més intel·ligent que ningú, anomenat Nelo. Què passa? Els contes poden ser de ciència-ficció. I tant!

Comencem amb algunes fórmules tradicionals d’inici de contes. Això era i no era un humil professor de valencià que va arribar a protagonitzar L’Alqueria Blanca. Temps era temps que, per eixa interpretació, li van donar un Emmy, tres Globus d’or i el Pritzker d’arquitectura. Posats a somiar… Això va anar i era un presentador que va escriure un conte per a un vídeo i es va acabar venent més que la Bíblia.

Això pel que fa als inicis, però per a mantindre l’interés durant la resta del conte i anar narrant accions, ens faran falta connectors temporals com estos. I en això que Beatriu es va comprar una tauleta digital. Al sendemà estava cansada perquè va passar la nit jugant amb l’aparellet. En acabant, Abella la va seguir en TikTok. I pam! Van acabar fent-se amics.

Què passa? Que no li veieu futur al meu conte? Això serà la vostra opinió.

També hi ha fórmules per a acabar els contes que són molt útils perquè el nostre relat deixe el millor regust de boca possible. Mireu.

O una altra versió: I tot això és veritat com que la rondalla s’ha acabat i, si vos ha agradat bé i, si no, també. I tot això és tan veritat com si no haguera passat. Catacric, catacrac, la rondalla s’ha acabat. I catacrac, catacric, el conte ja està dit.