Encara que d'entrada et puga sorprendre, el verb dir és de la segona conjugació. De fet, etimològicament, ve del verb llatí dīcere. Com pots observar, la seua terminació en -re ens ajuda a ubicar-lo en la segona conjugació. A l'hora de conjugar-lo presenta algunes irregularitats. Pren-ne nota!
1) Incorpora una -u- en algunes formes (dius, diu, diuen).
2) Canvia la -i- del radical per una -e- en l'imperfet d'indicatiu (deies).
3) Com la gran majoria de verbs de la segona conjugació, la primera persona del present d'indicatiu acaba en -c, amb la qual cosa les formes de l'imperatiu, del present de subjuntiu, el passat simple d'indicatiu i l'imperfet de subjuntiu s'escriuen amb gu (digues, digueren).
Practica la conjugació d'aquest verb amb l'activitat de baix.
Aquest verb es pot usar per a referir-se a qualsevol tipus de comunicació verbal. Però la comunicació té molts matisos i hi ha molts altres verbs que ajuden a precisar el sentit i la intenció, aspecte molt important en la redacció.
