De sentir a entendre: el poder del dictat actiu en nivells intermedis

En els nivells intermedis de llengua, comprendre és molt més que escoltar. Significa captar matisos, reconéixer la intenció, anticipar significats i saber què vol dir el text —no només què diu. I una de les activitats més senzilles i efectives per a treballar-ho continua sent el dictat.

Ara bé, el dictat tradicional pot quedar curt. Si volem millorar la comprensió de veres, cal activar l’alumnat, fer-lo part de l’experiència sonora i convertir el dictat en una activitat viva, interactiva i amb sentit.

D’eixa manera naixen els dictats actius amb comprensió: una proposta per a posar en marxa l’orella, la ment i, sobretot, la interpretació.

El canvi de xip: de producte a procés

Anem al gra. El dictat tradicional buscava una sola cosa: comprovar l’ortografia. Era un examen, un producte final.

El dictat actiu, en canvi, és un exercici d’entrenament. L’objectiu principal no és que l’alumne escriga un text perfecte al cent per cent. L’objectiu és que, mentres escolta, el seu cervell treballe activament. Volem que es pregunte: “Un moment, què em diu açò? Qui parla? Quina és la idea principal?”.

És la diferència fonamental entre sentir (un procés passiu) i escoltar (un procés actiu).

Per què funciona tan bé en els nivells B1-B2?

El nivell B1-B2 és eixe punt meravellós (i a vegades un poc frustrant) en què una persona ja sap prou gramàtica, però necessita agilitat i confiança. L’alumnat d’este nivell ja no patix (tant) per si patisc s’escriu amb -sc o -ix. El seu repte real és entendre la informació quan ve ràpida, amb soroll de fons, com en la vida real.

El dictat actiu afronta directament eixa necessitat:

• Connecta so i significat: l’alumne ha de tindre la capacitat de processar el que sent i, quasi alhora, donar-li forma escrita.
• Treballa la memòria a curt termini: no parem en cada paraula. Han d’agarrar fragments sencers, retindre’ls i escriure’ls.
• Obliga a parar atenció al context: si no entenen una paraula, el context els ajuda a deduir-la.
• Descobrixllacunes reals: l’alumne capta de pressa si hi ha connectors, pronoms febles o estructures que se li escapen en la parla ràpida.

Un exemple pràctic: pas a pas

Molt bé, però... com ho fem a l’aula perquè no siga un caos? No et preocupes. Ací et deixem una proposta senzilla que pots adaptar.

1. Abans d’escoltar (la preparació)

• Presenta el tema: “Hui escoltarem un text breu sobre la importància de les abelles” o “Vorem un àudio sobre el turisme a la ciutat de València”.
• Activa el vocabulari: llança dos o tres preguntes prèvies: “Què sabeu de les abelles? Són importants? Per què?”.

2. El moment del dictat (l'acció)

• Primera escolta: només escoltar. Sense llapis, sense mòbils. Que s’impregnen de la idea general i de l’entonació.
• Segona escolta (el dictat actiu): ací canvia tot. Llig el text en fragments naturals, amb entonació real, no paraula per paraula. L’alumne no ho ha d’escriure tot. Potser els demanaràs que apunten només els verbs, o les idees clau, o que completen un text amb buits.
• Tercera escolta: una última vegada per a revisar el que han apuntat.

3. Després d'escriure (la comprensió)

Ací hi ha el canvi més gran. En lloc de preguntar “Quantes faltes has fet?”, preguntem:

• “De què anava el text?”
• “Quina era l’opinió de la persona que parlava?”
• “Hi havia algun consell?”
• “Què creus que passarà després?”

La correcció ortogràfica es pot fer al final, projectant el text o passant-lo, però és secundària. El que importa és que hagen entés el missatge.

Variants per a no avorrir-se

• El dictat buit (cloze): el més senzill per a començar. Els dones el text amb buits (verbs, preposicions, paraules clau...) i han d’omplir-los mentres escolten.
• El dictat corregit: els dones el text amb errades intencionades. Han de trobar-les i corregir-les a mesura que escolten l’àudio correcte.
• El dictat “corredor” (running dictation): penja el text fora de l’aula. Per parelles, un ix, memoritza un fragment, torna i li’l dicta a l’altre. Ací treballen memòria, pronunciació, ortografia i, sobretot, es mouen!
• També podeu traure material de la secció EN CONTEXT d'À Punt: Es tracta de reportatges de 3-4 minuts, sobre temes socials (altes capacitats en l'adolescència, la taxa de natalitat, el consum d'alcohol en la generació Z, la integració de la població gitana, la qüestió nuclear, etc). Cada entrada té un text resum (que podria servir per a un dictat per part del professorat) i un vídeo que pot servir per a treballar memòria, context i comprensió.

Més que paraules

Com pots vore, el dictat actiu és una faena molt més completa. És sorollós, és mogut i, a voltes, un poc caòtic. Però és real. Estem entrenant l’oïda per a la vida, no només per a un examen. En els nivells B1 i B2, on l’alumnat necessita guanyar confiança, esta ferramenta els ajuda a descobrir que sí, que són capaços d’entendre el valencià parlat.

Perquè en la llengua, com en la vida, no sempre es tracta d’escoltar-ho tot, sinó d’entendre el que realment importa.