Paraules amb força: la veu com a ferramenta contra la violència

El 25 de novembre és una data que ens convida a parar, pensar i mirar al nostre voltant. És el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i des de l’aula podem convertir la fita en una oportunitat per a treballar la veu com a instrument de respecte, empatia i expressió personal.

Parlar bé no és només pronunciar correctament les paraules: és dir-les amb consciència, amb intenció i amb respecte. Perquè una paraula ben dita és constructiva, però una paraula dita amb menyspreu pot ser molt feridora.

Per això, en esta proposta, treballem la pronúncia i la lectura en veu alta com una manera de donar significat i emoció a les paraules que defenen la igualtat.

1. Com sona la igualtat?

Abans de parlar d’inclusió, cal que ens escoltem. Podem començar amb una dinàmica senzilla: demanarem a l’alumnat que tanque els ulls i pronuncie paraules relacionades amb el respecte: pau, confiança, amistat, drets, veu...

Després, proposarem que en diguen altres que sovint generen desigualtat o incomoditat: odi, solitud, exclusió, por... El contrast servix per a reflexionar sobre el poder sonor i emocional de les paraules.

Així, les males paraules no només sonen malament per la forma que tenen, sinó pel que transmeten. I és que pronunciar amb respecte és el primer pas per a comunicar-nos amb empatia.

2. Lectura en veu alta: la veu com a ferramenta de canvi

Triem un text breu que parle de drets i igualtat d’autores com Maria Cambrils, Maria Beneyto o Carmen Alborch entre altres. En la lectura guiada, es treballa:

• Pronúncia i entonació (sons, pauses, ritme...).
• Expressió i intenció de la veu: com canvia un text si el llegim amb seguretat o amb por.
• Vocabulari inclusiu: substituint expressions sexistes per altres de neutres o igualitàries (l’alumnat en lloc del sintagma els alumnes, les persones en lloc de desdoblaments com els hòmens i les dones).

Després, podem fer un breu debat: com ens fa sentir el text?, hem pensat mai en com parlem? L’objectiu és comprendre que parlar bé no és només parlar clar, sinó parlar amb consciència.

3. Pronunciar amb intenció: la meua veu també compta

Una activitat molt efectiva és demanar a cada alumne que trie una frase relacionada amb el 25N (pot inventar-la o escollir-ne una d’existent) i la pronuncie davant la classe.

Alguns exemples podrien ser: «El respecte comença amb les paraules», «No vull que el silenci siga la resposta», «Parlar bé és també estimar bé»...

L’objectiu és treballar la pronúncia i la projecció de la veu mentre es dona espai a l’expressió personal i emocional. El docent pot ajudar a corregir sons difícils del valencià i a remarcar la importància de parlar amb un to ferm però respectuós.

Cada veu és única i, en esta activitat, cada veu suma.

4. Revisem com parlem: taller de llenguatge inclusiu

Els adolescents estan acostumats a expressar-se amb espontaneïtat i no sempre són conscients que el llenguatge pot excloure. Podem fer una activitat de revisió de frases quotidianes per a detectar expressions no inclusives i proposar alternatives. Per exemple:

• «Els alumnes han d’entregar el treball demà → L’alumnat ha d’entregar el treball demà.»
• «Els homes de la història van aconseguir molts drets. → La humanitat ha aconseguit molts drets.»

A més d’aprendre lèxic i estructura, l’alumnat practica pronúncia i dicció amb consciència lingüística.

Coeducar amb paraules

El treball de la pronúncia en l’àrea de Llengua no és només una qüestió tècnica. És també una oportunitat per a educar en valors, respecte i igualtat.

Pronunciar bé és cuidar les paraules i cuidar les paraules és cuidar les persones. El 25 de novembre no hauria de ser només un dia per a recordar víctimes, sinó per a aprendre a parlar sense fer mal, per a dir amb la veu allò que altres encara no s’han atrevit a dir.

Perquè la coeducació comença amb un gest tan simple i tan profund com pronunciar amb respecte. I, a vegades, això ja és una forma de revolució.