Ganes de mar
Inspirador de poemes, narrativa i assajos, el món marí conserva un vocabulari propi i ritmes que van de la mar calma a la mar grossa sense oblidar la mar de fons. En esta ocasió recuperem lèxic i continguts que tenen regust de salobre
Com si estiguérem al màstil d’una galera, ja ataüllem l’estiu, i això vol dir la mar. Ens la trobem per tot arreu, fins i tot als pobles que no tenen costa. Per exemple a Xaló, on hem descobert un poema de Maria Ibars convertit en el reclam publicitari d’una pescateria (foto principal). Un fragment del poema “Mar en festa”, que podeu escoltar musicat en esta versió ben alegre d'Ina Martí, de la mà del compositor i productor musical Enric Murillo.
La mar ens deixa un lèxic ben ric de peixos, crustacis, mol·luscos i altres espècies marines, que van des de l’aladroc fins al xanguet, i que ens fan salivar. De nord a sud, els pescadors han sigut els dipositaris d’un vocabulari que cal preservar i que tenim recollit en Fons de mar, un text visual que recull els noms en valencià dels productes comercials de la mar i que ha editat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En Apunts de Llengua també naveguem entre paraules, i som tan agosarats que hem sigut capaços d’ajuntar en esta proposta didàctica aladrocs i pronoms febles.
Ens hem embarcat amb Eugeni Alemany per a conéixer, al port de Catarroja (que no és un port marí,) com es pesquen anguiles amb mornell. I encara més: en la secció Contes d'ací i d'allà podeu trobar la versió bilingüe en valencià i anglés d’El geni i el pescador, adaptació d’un relat de Les mil i una nits, on un pescador pobre pot escollir un únic desig d’un geni màgic. En lloc de demanar riquesa personal, demana benestar per al seu poble. Una metàfora preciosa sobre el sentit de la felicitat compartida i la justícia social.
I si heu arribat fins ací, vos heu guanyat una lectura reposada de "Mar en festa":
Té avui la mar un encant de donzella despossada:
ha brodat la tarongina el vestit de l'aigua blava.
A l'onatge, tremolós, lleu escuma se li escampa
com una sembra de flor que és, per antull, tota blanca;
Com enramada de perles
per si corona li falta;
com estreles que baixaren
a fer la mar estrelada.
Replenes d'un goig salobre,
d'una bromosa rialla…
la mar està avui de festa;
el blau de blanc es forada.
La mar té la seua festa. La Primavera és entrada
i al primer ple de la Lluna la regina està de gala.
Sols per fer-li acatament els peixos mosseguen l'aigua
i ens mostren les llurs boquetes amb la nívia dentada.
