La ràdio d'À Punt en directe
‘Les llengües de demà’, una mirada crítica al futur de les llengües en l’era digital
Toni Mollà dissecciona les opcions de supervivència de les llengües minoritzades i conclou que només resistiran si tenen utilitat social, econòmica i tecnològica entre les comunitats d’usuaris
L’escriptor, sociòleg i expert en polítiques lingüístiques Toni Mollà (Meliana, 1957) torna a l’assaig per a analitzar el futur de les comunitats lingüístiques en un context en què les plataformes tecnològiques, els algoritmes i el capitalisme en la seua enèsima versió marquen les regles del joc. És una mirada pessimista? “En absolut, viure és tindre esperança”, assegura.
La seua cosmovisió, com va verbalitzar este dilluns passat en l’acte de presentació celebrat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, és la de qui té una “consciència crítica planetària”.
Les llengües de demà. Entre els negocis i els algoritmes, editat per Bromera, no aporta grans solucions, però sí que servix de brúixola per a l’orientació en un temps en què les mirades apocalíptiques i el romanticisme infantil són igual d’estèrils. Mollà ens advertix que una llengua sense intel·ligència artificial ni desenvolupaments digitals corre un risc immediat de quedar progressivament marginada dels àmbits públics i de passar als privats i folklòrics, poc o gens influents en la vida social.
Es mostra crític amb les polítiques lingüístiques implementades fins ara, ja que han quedat superades pel context. Posa el punter en altres experiències, com les que han impulsat Estònia, el Quebec, Euskadi, Irlanda o els països nòrdics i fa una crida als governants a invertir per a conquerir territoris tan globals com són la comunicació i la innovació tecnològica. I en este punt sí que fa una aposta: “Les llengües de demà seran llengües virtuals, globals i tecnològiques, i en bona part desterritorialitzades”.