Adeu als dubtes: com apostrofar i pronunciar correctament la sigla 'IA'

L'AVL, a través de les seccions de Lexicografia i Gramàtica i de Terminologia, i amb l’assessorament tècnic corresponent, ha emés un informe detallat per a establir quins són els criteris normatius correctes a l’hora d’apostrofar les formes la IA i d’IA.

Amb motiu de l’ús cada vegada més estés d’esta sigla, que fa referència al sintagma intel·ligència artificial, s’ha considerat necessari analitzar de manera rigorosa com es pronuncia per a aplicar correctament les normes d’apostrofació en valencià a partir del criteri basat en la fonètica i la prosòdia.

Segons la norma d’apostrofació, la preposició de es reduïx a d’ davant d’una paraula que comença per qualsevol so vocàlic, i l’article la s’apostrofa davant de sons vocàlics, excepte en les paraules que comencen amb i o u àtones. Així doncs, el que ha hagut d’establir l’AVL és si la i inicial de la sigla IA és un so vocàlic i si és tònica o àtona.

Quant al primer aspecte, l’anàlisi determina que la vocal i inicial manté el caràcter de nucli sil·làbic; no s’unix en un diftong amb la vocal següent, sinó que es pronuncia en una síl·laba separada de la a. Per tant, és un so vocàlic, i això implica que sí que es pot apostrofar la preposició de: d’IA.

Respecte del segon aspecte, la tonicitat, el document arreplega que IA s’ha de classificar com una sigla que es llig lletra per lletra; és a dir, els noms de les lletres que la componen mantenen la individualitat fonètica dins de la unitat que formen. En esta classe de sigles, l’accent principal sol recaure sobre la síl·laba tònica de l’última lletra, tot i que les lletres anteriors conserven una certa prominència prosòdica.

Què vol dir això en este cas concret? Que en la a de la sigla IA recau l’accent principal, i en la i, un accent secundari. És similar al que passa amb altres exemples freqüents com UA (Universitat d’Alacant) o UGT (Unió General de Treballadors). Així doncs, com que l’accent principal de la unitat prosòdica recau sobre la lletra a, tractem la i com si fora àtona i no apostrofem l’article la: la IA.

Amb este pronunciament oficial, l’AVL resol els dubtes freqüents en l’àmbit acadèmic, professional i divulgatiu i aporta claredat davant d’un concepte que cada vegada té un ús lingüístic més habitual.