'De Kenya al Canadà', d'Àngels Medrano
Sinopsi:
Anys setanta. Una estudiant de Biologia a Barcelona, poc adaptada al despertar del món adult, decideix abandonar els estudis per fer-se pilot a l’escola d’aviació de Sabadell. Això li permetrà participar en projectes més excitants i deixar la vida monòtona a la ciutat.
De Kenya al Canadà és una de les propostes més creatives que podem trobar a les llibreries hui en dia gràcies a la seua original premissa. L’obra conjuga literatura i música i, a partir d’eixa idea, cada capítol del llibre conté un QR que condueix a l’àudio que inspira eixe capítol. D’aquesta manera, no es tracta d’una història que només es llig, sinó que també s’ha d’escoltar.
La novel·la està especialment dirigida als joves per dos motius. En primer lloc, tracta temes que formen part del seu dia a dia, com els processos de canvi que es travessen durant la joventut o la tria d’uns estudis que decidiran els seus futurs oficis. En segon lloc, l’autora va pensar la història quan era adolescent i, per tant, considera que pot animar a llegir a la gent jove, especialment a estudiants d’ESO i Batxillerat. A més, Medrano considera que aquest llibre és una molt bona opció per a adults que volen aprendre valencià.
Un altre aspecte que l’autora destaca de la seua obra és la importància que dona a les coses que fem, encara que no siguen perfectes. Àngels Medrano considera que ens exigim massa i que volem fer-ho tot d’una manera excel·lent, normalment a conseqüència del nostre entorn i la societat en què vivim, ja que cada vegada funciona tot més ràpid i hem d'acomplir totes les nostres tasques d’una manera frenètica.
A més, pareix que tenim pressa per viure noves experiències, quan realment tenim temps per a tot; de fet, això és el que li va passar a l’autora, que va declarar “De vegades ens exigim massa i això ens ensorra. Volia sortir del niu abans que fos massa tard. Soc conscient que amb més temps lliure podria escriure una novel·la més detallada i més real. Però el que era real en el moment en què em vaig decidir, era el covid i sent persona de risc, vaig posar en l’agulla. Per altra banda, crec que les cançons valen la pena”.
De fet, és el temps el que ha portat l’autora a dedicar-se únicament a la literatura i la música després d’una interessant reflexió: no només poden escriure els grans autors, sinó que “també hi ha lloc per als simples, planers, mediocres o com els vulguin dir”, entre els quals es considera que es troba ella, ja que a més de considerar l’escriptura una teràpia, també la considera un art.
