‘Fusta de carrasca’, de Manel Alonso
Sinopsi
La carrasca té una fusta dura, imputrescible, que és emprada com a mànec de ferramentes i per a fer carros i eines del camp. És una fusta humil, fiable. L’àvia María Enriqueta Carrasca va ser de les primeres a emigrar d’Ossa de Montiel a Pouet. Si el meu pare no haguera decidit marxar del poble, la meua vida hauria estat una altra. Ma mare no volia anar-se’n. Després no volia tornar-hi. Ella sempre fou d’allà on les seues filles ens havíem construït el futur.
Sobre l’autor i la novel·la
Les obres de Manel Alonso se situen, com diu el mateix autor, “com un funambulista sobre la fina línia que separa el que és real del que és pura ficció, i els lectors no acaben d’endevinar què és cert i què és inventat”. Aquesta sensació està present durant tot el llibre, ja que està narrat en primera persona des del punt de vista de la protagonista. Aquesta ens conta, des del present, com va viure el seu trasllat de la localitat manxega d’Ossa de Montiel a Pouet, una localitat valenciana (que, en realitat, és Puçol, la terra on va nàixer l’autor).
Precisament per la història i per la manera en què està narrada, molts lectors se sentiran identificats amb facilitat, ja que la migració entre diverses localitats està present en moltes famílies. A més, es tracta d’un fet que no només afecta els que van haver de deixar enrere el seu lloc d’origen, sinó que també ha tingut impacte sobre els seus descendents.
La petjada d’Alonso està molt present durant la història, que va escriure Fusta de carrasca majoritàriament durant la pandèmia. A més, la pèrdua del seu fill durant l’escriptura el va conduir a una reflexió: va començar a considerar que la novel·la ja no tenia un destinatari, encara que, en realitat, la majoria de persones poden sentir com les vivències narrades tenen moltes similituds amb les seues.
Les migracions i el que això comporta
Les persones que han d’abandonar la seua terra, sobretot els que ho fan per obligació, a la recerca d’oportunitats amb la intenció de poder sobreviure, senten que no són ni d’on van nàixer ni d’on s’han traslladat. Açò suposa una crisi d’identitat en sentir que no tenen una llar, que són “estrangers” allà on estiguen.
A banda del sentiment de no-pertinença a cap lloc, s’hi han d’afegir altres sensacions, com l’enyorança del lloc del qual marxes, de les persones que formen part de l’entorn, els problemes per a adaptar-se a la nova realitat... Tots aquests sentiments apareixen plasmats en Fusta de carrasca i, a més, la manera en què són contats permet que tot el món puga reviure aquesta realitat. A banda, la reflexió que comporta per al lector és un factor de motivació a la lectura, ja que aquesta no acaba quan s’arriba a l’última pàgina, sinó que s’instal·la dins de la ment.
La presència de la societat patriarcal
Una característica del llibre que ho fa encara més interessant és el fet que estiga narrat des de la perspectiva d’una dona. Pilar comença la narració en el present, però gràcies al seu desig de recordar el passat, conta els seus records amb grans detalls. Narra la seua trajectòria, la condició de filla de migrants, l’adaptació a la seua nova vida, etc.
Encara que la història es moga en dos temps i en dos espais, no és difícil seguir el fil de la novel·la. La veu descriptiva i poètica de Pilar aconsegueix submergir el lector en el seu món interior i el permet conéixer les seues absències, les penes que arrossega, les seues relacions... I, encara que estiga contat des de la veu de Pilar, es poden deixar entreveure les vivències de Manel Alonso, com ja hem comentat.
La visió des del punt de vista d’una dona també reflexa els problemes d’una societat patriarcal i com ha evolucionat durant els anys, ja que permet apreciar com dones amb gran resiliència s’enfronten al masclisme en el seu dia a dia.
En definitiva, Fusta de carrasca uneix les vivències de la protagonista amb les de qualsevol família que s’haja vist obligada a abandonar el seu lloc de procedència i, alhora, permet que noves generacions coneguen les vides dels seus avantpassats.
Al cap i a la fi, milers de persones, que han hagut de fer front a situacions difícils per a poder continuar endavant i, en definitiva, per a sobreviure, estan fetes de la mateixa fusta de carrasca que Pilar.
