Llengua, identitat i futur: l’essència del Nou d’Octubre

Què significa, realment, ser valencià o valenciana? Potser és parlar valencià a casa, cantar una cançó popular en festes o sentir orgull quan veiem onejar la Senyera. Però també és compartir present i futur amb una comunitat que té arrels profundes i una veu pròpia.

La identitat valenciana trascendix els llibres d’història: és una experiència viva que es renova cada dia. Està en les converses amb els amics, en les tradicions que celebrem junts, en les paraules que hem heretat de generació en generació i en la manera que tenim d’entendre el món. Per això, el Nou d’Octubre és molt més que una efemèride: és una oportunitat per a observar-nos i per a preguntar-nos què ens unix i cap on volem caminar com a poble.

El valencià, una llengua que fa comunitat

El valencià és una llengua que connecta persones des de fa segles. No és només gramàtica o vocabulari: és cultura, és identitat, és la manera com hem aprés a contar històries i a transmetre emocions. Escoltar un refrany dels iaios, llegir un poema d’Estellés o sentir sonar la dolçaina són experiències que construïxen llaços invisibles entre generacions.

A l’aula, el Nou d’Octubre pot servir per a fer entendre a l’alumnat que el valencià no és una assignatura més, sinó una eina de cohesió i, també, patrimoni viu que necessita ser compartit i estimat. Quan els jóvens o comprenen, la llengua deixa de ser teoria i es transforma en orgull.

Materials per a l’ESO: més que un record del passat

Els recursos per a treballar el Nou d’Octubre en l’ESO poden ajudar l’alumnat a connectar amb la identitat valenciana des de diferents angles:

• Amb la llengua com a fil conductor: mitjançant dinàmiques que posen en valor parlar i escriure en valencià.
• Des d’un punt de vista històric, a partir dels símbols i les festes: amb la Senyera, la música o les tradicions com a elements que ens representen.
• A partir dels valors propis i aliens: reflexionant sobre la convivència de les diferents formes de sentir-nos valencians i valencianes.

Este enfocament no sols permet comprendre millor la història, sinó també establir vincles amb el present. Per exemple, es poden treballar comparacions entre la València medieval i l’actual, o analitzar com la música i les tradicions evolucionen sense perdre les arrels. Així, l’alumnat descobrix que la història no és només una sèrie de fets antics, sinó una llavor que continua donant fruit.

El Nou d’Octubre, una festa viva

El que dona força al Nou d’Octubre és que no es viu igual a tot arreu, però sempre té el mateix rerefons: la celebració d’una identitat comuna. Pot ser amb pólvora i música a la ciutat, amb festes populars als pobles o amb activitats educatives a les aules. L'essencial és que la data ens recorda que som un poble amb passat, però també amb futur.

També és important transmetre que la identitat no és estàtica, sinó una construcció que es renova amb cada generació. A esta construcció, cada u aporta la seua manera de sentir-se valencià: ja siga a través de la llengua, de la música i les festes o de la participació cívica. Tot suma i tot fa poble.

Sembrar consciència i futur

El Nou d’Octubre no hauria de quedar-se en un dia de desfilades o discursos oficials. És una oportunitat perquè cada alumne reflexione sobre què significa formar part d’esta comunitat i com en pot fer créixer la identitat.

Celebrar-ho a l’escola és sembrar consciència, respecte i orgull. Perquè la millor manera d’honrar la història no és només recordar-la, sinó continuar escrivint-la amb les veus del present. Quan un jove descobrix que ell també forma part d’esta història col·lectiva, la identitat valenciana deixa de ser un concepte abstracte i es convertix en una experiència personal i significativa.