Del carrer a la taula: la llengua com a pont del Nadal valencià
Hi ha dies que són especials. Durant Nadal, el temps va més lent: la cassola bull, la cuina ompli les cases de perfums culinaris, la porta s’obri i es tanca al ritme dels bons desitjos i el carrer ressona amb nadales. Es tracta d’una època que s’ordena sense crits, un dia que fa memòria familiar, territorial i afectiva. I quan hi ha memòria, hi ha paraules. Paraules que convé escriure bé, perquè el que s’escriu bé dura més. Per això, les vacances de Nadal són un moment ideal per a treballar l’ortografia, l’expressió escrita i el vocabulari nadalenc.
Encara que siga només uns dies, les llars valencianes es preparen amb rituals que connecten amb la nostra identitat: s’instal·la el betlem, es decoren arbres i finestres amb llums, es preparen torrons, neules, pastissets i casques, i els Reis d’Orient passegen pels carrers dels nostres pobles. També és habitual organitzar trobades amb amistats i família en què el sopar esdevé un ritual que combina la cuina local amb el caliu de la convivència. Tots estos costums no només celebren Nadal, sinó també una manera de ser valencians i, al capdavall, ens donen un context per a parlar i escriure. I és ací on entra en joc el llenguatge com a instrument de memòria i pertinença.
Durant estes setmanes, l’alumnat de batxillerat té l’oportunitat de vore com la precisió escrita pot convertir-se en un gest de cura i de pertinença: decisions ortogràfiques, grafies dobles, accentuació, majúscules, dièresis, compostos de Nadal o la gestió de castellanismes i anglicismes no són només regles, sinó ferramentes per a donar autoritat textual a tot el que s’escriu i per a explicar la càrrega emocional de la festa amb respecte i sensibilitat.
Transformar la festa en norma
En este sentit, els itineraris d’Apunts de Llengua tornen a fer de pont. Podem convidar l’alumnat a cartografiar ortogràficament el Nadal: recollir targetes, menús, missatges de felicitació, rètols de comerços, etiquetes de xarxes o anuncis en valencià per a detectar vacil·lacions ortogràfiques (majúscules o minúscules en noms propis de festes), formes genuïnes com Cap d'Any, Nit de Nadal o casca, compostos amb guionet o sense, interferències de castellà... i, després, reescriure, corregir, justificar i consensuar.
Treballar així transforma l’aula en un espai de precisió compartida: no es tracta de caçar errades, sinó d’ordenar la festa per escrit perquè la llengua quede a l’altura de la càrrega emotiva que porta dins. L’alumnat que estudia per a consolidar el seu nivell de valencià no només practicarà així l’ortografia, sinó que assajarà també autoritat textual, ja que practicarà l’expressió escrita.
Recomanacions de pràctica ortogràfica en clau nadalenca
—Corpus real: sense frases inventades: treballar sobre targetes, menús, xarxes, notícies, rètols...
—Correcció justificada: no només marcar, sinó argumentar cada decisió.
—Producció final vinculada al món real: redactar un ban municipal de Nadal, un comunicat de voluntariat nadalenc, un programa d’actes oficials o un article d’opinió de vigília.
—Vigilància de castellanismes i calcs (belén → betlem, reyes → reis, cabalgata → cavalcada) contextualitzant per què es desvien.
—Normes en calent, no en fred: l’ortografia com a gest de responsabilitat cultural, no com a examen.
Portar el Nadal valencià a l’aula és recordar que hi ha llengua quan hi ha vida i que el que escrivim és una manera de celebrar. A més, en dies com hui en què els valencians ens escoltem a nosaltres mateixos al voltant de taules plenes i finestres humides, escriure bé és també una forma d’afecte i de pertinença.
I és que expressar amb precisió el que vivim és el millor regal que podem deixar a la llengua.
