L’era de la sobreinformació

Durant tota la història, la comunicació ha sigut essencial per poder viure en societat i poder saber què ocorre al nostre entorn. No obstant això, es pot afirmar que mai hem viscut un moment com l’actual, en el qual estem rebent informació de manera massiva i sense descans; a més, moltes vegades les dades arriben a nosaltres sense necessitat de buscar-les.

La manera en què ens informem ha canviat moltíssim com a conseqüència de la popularització d’internet i dels dispositius electrònics, ja que ens permeten accedir a quantitats immenses d’informació de manera instantània i gratuïta. La quantitat de dades que ens arriben és tan abundant que no som capaços de processar-les i gestionar-les adequadament. A més, ara que predomina la immediatesa i el llibre accés a la informació, tots som potencials fonts de dades, cosa que comporta alguns perills, com els següents:

• No som experts en tots els àmbits. La informació que ens arriba no sempre és fiable ni està contrastada i, com que no coneixem totes les disciplines que existeixen, no disposem dels mitjans per saber quina informació és de confiança i quina no ho és.
• Encara que la informació que rebem siga d’una font en què confiem, percebem tantes notícies que acabem dubtant de tot.
• Les intencions de l’autor. Moltes vegades, qui difon una informació ho fa pensant en els seus interessos amb la pretensió d’aconseguir un objectiu que pot fer que el lector canvie la seua opinió sobre un tema particular. Això pot passar en temes polítics, ideològics, etc.
• El nostre cervell no té la capacitat de processar-ho tot, cosa que resulta desconcertat i esgotador. Això afecta també a la funció d’emmagatzematge, ja que tampoc podem guardar tanta quantitat d’informació. L’efecte que es produeix és similar a com si no rebérem informació i, per tant, les dades rebudes es converteixen en soroll.
• L’atenció disminueix perquè estem atenent molts estímuls en períodes de temps breus.
• Les notícies falses es difonen més de pressa que les que estan contrastades. Els continguts sensacionalistes capten la nostra atenció més fàcilment gràcies al fet que tenen un fort component emocional.

Com podem veure, disposem de molta més informació que abans, però, al mateix temps, no sabem què fer amb tot el que rebem, com triar la més rellevant, com saber diferenciar la que és verídica de la que no ho és o com generar una opinió pròpia a partir del que llegim. Per a prendre totes aquestes decisions, hem de fer ús del pensament crític de manera constant i fer-nos preguntes que ens ajuden a saber si la informació té una explicació coherent, si està actualitzada o si la via per la qual ens ha arribat és fiable. Si la resposta a aquestes qüestions no està clara, no hem de compartir la informació, ja que és probable que siga falsa. Per a contrastar la informació de manera adequada hauríem de:

• Llegir la totalitat del contingut. És habitual compartir notícies de les quals només hem llegit el titular, cosa que no hauríem de fer almenys que estem convençuts que la notícia és vertadera.
• Parar atenció a l’autor, el mitjà pel qual s’ha difós la notícia, les fonts utilitzades i la data de publicació.
• Qüestionar-se si la informació té coherència, és raonable i té sentit o si, en canvi, genera dubtes al lector. Per això, pot ser important saber reconéixer i contrastar fonts de dades i informació. Com no es tracta d’una tasca fàcil, existeixen webs que tenen l’objectiu de desmentir notícies falses.

A banda dels aspectes ja mencionats, els experts també recomanen que limitem el temps dedicat a consumir notícies. Per això, pot ser interessant dedicar certs moments del dia a informar-nos i no estar constantment actualitzant les xarxes per conéixer l’última hora de tot el que passa al món. És important estar informats, però si ho fem de manera excessiva, la nostra ment estarà saturada i no pensarem amb claredat.

La realitat és que internet ha “democratitzat” l’accés al coneixement i ens ha permés compartir continguts sense haver de pertànyer a un mitjà de comunicació, però, com veiem, també ha accentuat alguns problemes com la desinformació i la necessitat d’estar constantment pendents del que passa al món. Encara que és crucial estar informats, estar tot el dia connectats pot repercutir en la nostra salut mental i, per això, hem de ser conscients del que llegim i centrar-nos en allò que rebem de fonts expertes. És molt important recordar que estar més informat no és sinònim d’estar millor informat, ja que si parem atenció a tot, estarem cada dia més desinformats.