535 anys de ‘Tirant lo Blanc’: l’origen i el present del nostre univers literari

El dijous 20 de novembre, el calendari ens recordava una d’eixes dates que expliquen qui som o, almenys, d’on venim culturalment. Fa exactament 535 anys que la ciutat de València va vore nàixer la primera edició impresa de Tirant lo Blanc. No parlem només d’un llibre antic; parlem de la pedra angular que va consolidar el nostre Segle d’Or i que, segles després, continua sent un referent ineludible.

Precisament per eixa fita històrica, cada 20 de novembre celebrem el Dia de les Lletres Valencianes. Però més enllà de l’homenatge al passat, la jornada funciona com un termòmetre del present, una oportunitat per a analitzar l’estat de la nostra literatura hui en dia.

El context actual és complex. No es tracta només de preservar una tradició, sinó de mantindre viva una llengua i una cultura editorial que treballa per contar la nostra realitat amb veu pròpia. Darrere de cada novetat que arriba a les llibreries hi ha un esforç col·lectiu per mantindre la riquesa d’un univers referencial que ens distingix com a poble.

Quan parlem de «fer costat» als autors, parlem de gestos molt concrets i quotidians. Consumir cultura de proximitat, interessar-se per les noves veus narratives o la poesia que s’escriu ara mateix a les nostres comarques són maneres efectives de donar suport a l’ecosistema cultural. Llegir en valencià és, al cap i a la fi, la millor manera de validar la faena dels qui continuen escrivint en la nostra llengua.

Per això, fer-los costat és molt més que una consigna. És acostar-se a la llibreria del barri i preguntar per les novetats en valencià; és regalar eixa novel·la que t’ha fet pensar; és anar a un recital o, simplement, parlar d’un llibre amb els amics fent un café. Són estos gestos senzills els que mantenen viu el batec de la nostra cultura.

Al remat, la literatura és la memòria compartida d’una societat. I en estos temps que ens ha tocat viure, llegir en la nostra llengua és una manera preciosa de dir que continuem ací, que tenim coses a dir i que, 535 anys després, la tinta del Tirant encara no s’ha assecat. Que la celebració ens dure tot l’any.