Transcripció
Viure en temps canviants i convulsos et posen una disjuntiva constant. El primer que n'era conscient era Vicente Blasco Ibáñez. Per a mi que Cañas y barro, eixa novel·la que, dic jo, escriuria en esta habitació pròpia on m'he colat; Cañas y barro era com un resum dels seus dubtes ideològics. Blasco era republicà, anticlerical i defensor de les classes baixes. Però al mateix temps sempre va aspirar a tindre estatus i viure com un burgés. Va intentar-ho tot: el periodisme, la política, els viatges, la guerra… Però finalment, la fama mundial li va arribar quan es va instal·lar a Hollywood com a guionista. Les aparents contradiccions el deixaren en terra de ningú. Els camarades mai li van perdonar l'ascens a la classe alta i enfront estaven els qui el rebutjaven pels seus ideals progressistes. No és que Blasco no tinguera ideologia. Potser la ideologia mutava amb el temps. O potser en tenia moltes, i totes estan reflectides ací, en Cañas y barro.
Si has parat atenció, et deus haver adonat que Irene gasta l'adverbi potser en diverses ocasions. O s'hauria d'escriure separat? Resolguem-ho.
Com que no hi ha res millor que la pràctica per a assegurar-te que ho has entés bé, et convidem a fer aquesta activitat.