Ara en la televisió
LA SALA
Transcripció
Bon dia!
Bon dia!
Hola, bon dia!
Com va?
Com estem?
Estupendament, ací… Arreglant uns bevedors.
Les bevedores dels coloms.
La bevedora del colom.
El colom menja or i caga plom (RIU).
Sí.
Eixa la sabia, no?
Sí, sí.
Que xules, que boniques.
Però al criador de coloms, al colombaire, li agrada molt tindre el bevedor de fang pels seus coloms perquè… fa l'aigüeta fresqueta.
Física de botija, sí senyor.
Canterer nou.
Alta tecnologia!
Sí, sí. Alta tecnologia de quan Jesucrist.
Clar.
Sí, senyor. Ens han dit d'arrimar-nos. Amb una miqueta de sort...vos deixen empastrar-vos.
Faltaria més.
Intentar-ho.
Provar-ho.
Sí?
Sí, home.
Amb 20 o 30 anys vosté pensa…
O 40. No t'enrotlles tant, que vull clavar les sarpes ahí dins.
Ala, va. Anem!
És que xarra més que Tomaca.
Passe vosté.
Passa.
Per a pastar, agafar un bon pilot de fang, perquè com més en tens, millor es pasta. I vas… i vas fent aixina. Enrotlles, desenrotlles. Què feien per a ensenyar-nos? Posaven tres cigrons, posaven tres cigrons ahí dins.
Cigrons?
Cigrons.
Cigrons.
I per què?
Perquè quan te'ls trobaves, quan trobaves els cigrons…
Ja estava pastat.
Sí. Ja estava uniforme.
Que fort.
I el sistema… Això que deies… Com ara…
Això és fendre pa. Els forners fan el mateix que fa vosté.
I es diu saonar. Nosaltres en diem saonar.
Fendre li diem.
Com li dieu?
Saonar.
Saonar.
Ahí teniu un pilotet cada u.
Mare de Déu, Senyor!
Per a poder provar.
Xafa'm, camió.
La culpa és nostra, que hem vingut ací a marejar i a empastrar. La culpa, nostra.
Qui tinga cucs que pele fulla!
Banyar-me-les.
Sí, així.
Arromanga't un camal i veuràs la polseguera. Fins a les monyiquetes.
A sarpallots.
# El fandango sale a dedal… #
Ara, espera, fes-lo rodar un poc. Com antigament. Ara has de perga-li calbots fins que… Calbots, així. Amb les dos. Una aguanta i l'altra pega. Així, així.
Amb les dos, cabota!
Calla, collons! És que no puc… (RIU)
Açò és anar a missa i voltejar!
Sí, senyor! Sí, senyor.
(RIU)
Has d'apretar un poquet…
Estos dits cap a dalt?
Cap amunt. Els dos a una. A poc a poc, sense pressa.
Frena, frena!
Frena amb el peu.
Frena.
Així.
Xe, mira. Xe, mira.
Ai, mare, que se'n va. Collons!
Prou, prou, prou, prou, prou. Prou. Apreta'l i no el soltes. Apreta'l. Ahí, ahí. Ahí.
(«La por», Ona Nua)
Açò és un art.
I és agradable.
Molt, molt, molt.
(ONOMATOPEIA TORN)
I és molt mal·leable.
Molt bonic.
Una sensació neta.
Jo tinc les mans… com el cul d'un xiquet.
Sí.
Suaus, la veritat.
Molta gent es posa fang a la cara i això. Vull dir que… Molt sa. Molt sa i…
Molt bonic, de veres. Jo ho he disfrutat. I ací, tu imagina't ací, àmfores, gerres…
D'açò no ens buscarem la vida. Seguim cantant i tocant…
Ni és magre ni cansalà i pixa quan el tinc a la mà. Què és?
La botija.
Serà possible?
Ai, collons.
Estàs tu amb ganes hui d'endevinalles.
En aquest fragment hem pogut sentir hasta en dues ocasions, però, com saps, no és correcte en valencià. En el seu lloc utilitzem les preposicions fins o fins a. Saps quan gastem l'una o l'altra?
- Fem servir fins a per a indicar temps o dates precises (fins al dia 3 o fins a la setmana que ve), davant d'infinitiu (fins a aprovar) o amb expressions de lloc (fins a l'institut).
- Gastem fins davant dels dies de la setmana (fins divendres), davant d'adverbis de lloc i de temps (fins ací o fins demà) i davant de la conjunció que (fins que jo ho diga).