The Genie and the Jar

Aprofite per a dir-vos que la mar s'ha de cuidar.

But one day, he found a heavy jar. It was closed with a strange metal lid. Era un pitxer molt antic i feia olor... Olor de... D'aventura màgica. "Què deu tindre dins?", es va preguntar el pescador. So he opened it… I de sobte... Bum! Va eixir un núvol de fum i un geni gegant.

—I am the genie of the jar! And now that I’m free… Whoooa! Finally free! You, brave fisherman, get one wish! Just one! So… think big!

El pescador es va quedar gelat.

—Només un desig? Un a soles?

I va començar a imaginar... The fisherman thought for a very, very long time. He didn’t know what to wish for. He felt all wobbly inside, like jelly! "Una mansió gegant? Un castell flotant? O... superpoders? Volar com un falcó? O millor... Ser ric, molt ric." "Rich! Money! Houses! Power!" Hard choice, but… Però mentre pensava en totes aquelles coses, va mirar al seu voltant.

La platja estava bruta. Els altres pescadors estaven tristos. Els xiquets del poble jugaven entre la brutícia. He looked around… And he didn’t feel good. I en eixe moment va entendre una cosa molt important: "Quin sentit té ser feliç si els altres viuen malament?" "What’s the point of being happy, if others are not?

"I don’t want a big palace just for me". El pescador va reflexionar: "No vull un palau per a mi a soles", va dir-se a si mateix.

—Vull un món més just per a tot el món.

I així, va formular el seu únic desig.