Allau de paraules

Sí, va ser la primera experiència d'obrir l'aixeta de la muntanya.

I sí, portem ja cinc o sis anys darrere de les filtracions, perquè efectivament, l'ullal de Cavanilles era un hort de tarongers. Primer de nàvels, i quan nosaltres el compràrem, fent una rifa, que es deia…

Una rifa vam fer.

Me'n recorde perfectament.

D'acord.

No recorde el dia, era una rifa, sí.

Bé, ja n'hem fet cara al públic.

Però, el primer va ser eixe i va ser molt interessant. Molt interessant perquè ja portàvem diversos hiverns…

El Mediterrani és això.

No apareix l'aigua, està sec; però, a l'hivern sí.

Quan deixa de regar la gent.

I clar, nosaltres ahí anàvem seguint els estanys d'Almenara secs.

Però, a partir de setembre, anàvem seguint-los on comencen a haver-hi les filtracions.

Les primeres filtracions.

I ahí seguint, seguint, seguint ja més o menys sabíem. També ho havíem llegit a Cavanilles, evidentment, o al tio Pepe que era l'home, l'amo de l'hort, que sí que ens deia que ahí hi havia un abeurador.

Un abeurador. On els xiquets, que eren aiguaders, quan es feia arròs en ple estiu, anaven per aigua per als arrossars, per a la gent.

Sí que sabien, aproximadament, un poc de què anava.