5 cèntims | Ens relacionem en valencià

Ei, què passa? Estudiants, opositors, fanàtics de la llengua. Segurament penseu: “Per què Nelo parla com si fora Mr. Wonderful?”. Tranquils, senzillament estava utilitzant expressions correctes en valencià per a la parla de formalitat… mitjana-baixa. Expressions que vos serviran per a fer amistats, per a mantindre una conversa a l'ascensor amb el veïnat, o, qui sap, potser serviran per a lligar.

Guapo!

Gràcies, gràcies! Bah, ho diu perquè isc en la tele. En la vida, gran part del temps de conversa el passem parlant en situacions informals. Fins i tot a la feina, o la faena, on se suposa que hem de parlar en un registre de formalitat mitjana, en realitat, eixe registre l'usem amb el cap, amb altres superiors o amb la clientela. Amb companys i companyes de feina, amb col·legues de professió, acostumem a utilitzar un llenguatge més planer.

Què passa, Manuela?

Per a saludar correctament una persona, podem dir-li: “Hola” o “Ei”. Són formes totalment correctes. També podeu optar per una fórmula més breu encara: “Ei!”. Sí, sí, com escolteu. Una e i una i. I vol dir 'hola'. Ei, no vos agrada? A mi m'encanta. És pràcticament una onomatopeia, però la pots usar per a tantes coses… Ei, àrbitre, l'hora! Ei, m'agrades… Ei, que m'has xafat el peu! Així de senzill. Ja està. O iep! Iep, Toni! Molt bé, bonic. Cal no confondre-ho amb la forma excessivament col·loquial “Ieee, Òscar!'

Una situació molt comuna en la parla informal és quan volem lligar. Bé, qui diu molt comuna diu… (Violí trist) Millor no… no parlem de freqüència ni de quantitats. Quan lliguem, el més normal és tindre una cita. En una cita hi haurà dos persones. O tres. O quatre, no sé. El límit el marqueu vosaltres. Com deia, en una cita, un grup indeterminat de persones queda per a prendre's alguna cosa, per a sopar, per a dinar, per a anar al cinema a vore una pel·lícula… El que cadascú desitge. La qüestió és fer una activitat junts o juntes. Un pla basat en interessos en comú. Interés en el que es fa, no només en el que penseu. (So de matalassos) Que sou uns malpensats. Mira, teniu raó, teniu raó. Perquè si tot va bé, en una cita pots acabar… Podem lligar… I podem lligar al mercat, al restaurant, al dentista, a la reunió amb l'administrador de finques, al tanatori, també. Ho he vist. Hi ha gent per a tot. Jo què sé! La qüestió és que quan és un lloc físic precedit d'article determinat, fem servir la preposició a. Mentre que quan és un lloc físic indeterminat o lloc abstracte fem servir la preposició en. Quedem al restaurant del teu germà. Un restaurant concret, amb a. Quedem en restaurants. Així, en general, en tots els restaurants del món. Doncs amb en. Ara què? Quedem a eixe restaurant que tu saps? (Sintonia alegre)

—Hora de jugar per a aprendre vocabulari informal, sobre lligar, en este cas, amb…

—Vanessa!

—Vanessa! Has lligat molt últimament, Vanessa?

—Una mica.

—Ah, sí? Esta setmana?

—Pot ser.

—Vanessa, ara posaré a prova els teus coneixements. Et propose tres maneres d'escriure una paraula i em dius la correcta. Com diries que s'escriu correctament… aquesta fruita? Seguríssima, eh? Amb ll, Vanessa ha encertat la paraula! Ha guanyat esta bresquilla!

—Gràcies!

—En alguns llocs afegim em- davant: embresquilla. I en algunes zones del territori també diuen préssec, amb dos esses. I si algú et diu melócotó, no lligues amb ell o ella.

—No, no!

—Com diries que s'escriu correctament… el que ve sent treballar?

—Les dues són correctes.

—Te la jugues?

—Sí. Com els exàmens.

—Ja està! Aaah.

—Tot bé, tot correcte.

—Doncs si eixe mètode et funciona igual de bé que en esta pregunta hauràs aprovat, Vanessa! Molt bé!

—Olé.

—Les dues són correctes: feina, faena. Podem usar qualsevol de les dos. Doncs Vanessa és una alumna de deu. Moltes gràcies per participar. Teniu exàmens prompte?

—No, encara queda. Encara queda.

—Encara pots eixir de festa, lligar…

—Exacte, exacte.

—Aprofita ara. Gràcies, Vanessa.

—A tu, moltes gràcies!

Ara vos faré un esbós de guia per a converses informals. Com déiem abans, una bona manera d'iniciar una conversa informal és amb un: “Ei, com va?”. Altres opcions: “Hola! Com estàs?”, “Què tal?”. Una altra opció senzilla és: “Què passes?”, “Què passa?”. Podem respondre-hi amb un simpàtic…”Bé, bé!”. Estes eren opcions per a una conversa amb algú que fa temps que no veieu.

Ah, esta? No, açò del mercat.

Ara bé, si el que voleu és lligar amb una persona desconeguda, podeu començar la conversa així: “Hola, com et dius?”, “Ei, quin és el teu nom?”, “Salut!”, “Què tal?”… Esta frase és superimportant si voleu lligar. En l'hipotètic cas que aconseguiu una màquina del temps, viatgeu als anys 80 i trobeu alguna persona que vos agrade. Ara sona a acudit, però, fa 40 anys, esta era la fórmula estrela per a lligar. Potser els vostres pares l'usaren. Fins i tot, pot ser que els vostres avis també. Estareu pensant. Recordeu que el que exclamatiu no porta accent. I teniu raó: és molt més fàcil ara. Envies una emoticona d'una flama, d'una bresquilla o d'una albergínia i solucionat. Si voleu seguir lligant, ara ja amb gent d'este segle, ací vos oferisc algunes fórmules correctes interessants. És important recordar que els estils musicals s'escriuen amb minúscula inicial i amb lletra redona. Res de cursiva ni de subratllada ni d'animacions estranyes. Em flipa el tecno, el dance, el reggaeton. Cansats de lligar? Això és que no va bé. No va bé. D'acord, canviem de tema.

Ací teniu unes expressions útils per a parlar amb un veí a l'ascensor. Si sou tan afortunats de viure en una finca amb ascensor. Has vist els nous vídeos de valencià? Sí, uns que presenta un xic molt salat, molt templat. Què passa? Jo sí que ho gaste. Ho pregunte cada dia a l'ascensor. I la resposta és… Ningú. Ningú em reconeix. Alguna senyora, per L'Alqueria Blanca, però… (Música trista) I fins ací la cita de hui! Heu aprés molt? Espere que sí, però he de dir-vos que la nostra relació està condemnada a ser múltiple. O, com diuen ara, poliamorosa (RIU). M'ha encantat conéixer-vos, però, clar, tinc altres cites amb altres persones que estan deleroses d'aprendre noves lliçons de llengua. Podeu apuntar-vos si voleu. Com més siguem, més riurem! Vinga, fins a la pròxima! Adeu.