Beniparlem | Errors típics nivell intermedi

À Punt pòdcast

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Benvingut tot el món a un nou Beniparlem. Hui en este metapoble valencià de la comarca d'À Punt ens centrarem en errors típics de valencià de nivells intermedis.

"Donem la benvinguda a Geraldine i a Vicent, que han vingut fins al nostre pòdcast per a proporcionar-nos interaccions significatives que faciliten l'aprenentatge del valencià formal o, el que és el mateix, hem vingut a xalar.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Geraldine, tu eres de Xile i eres estudiant de C1 a l'Escola Oficial d'Idiomes de Saïdia."

Com va la vida?

Ara per a mi molt bé, perquè al juny vaig aprovar el C1 i de veritat que va ser un poc difícil i un poc estressant, però estic molt contenta.

Enhorabona! Vicent, tu eres de roca i eres autoaprenent, ja que no t'agraden les classes presencials, parles valencià en la intimitat.

Sí, jo de tota la vida, en valencià, que d'on jo soc, no es parla altra cosa, que és que m'agrada la vida solitària.

I per què no t'agraden les classes? 

Ah, no, perquè m'agrada anar ahí en el camp jo soletes i jo porte eixa vida, no m'agrada, és clar, molt en la gentola.

Perfecte, també és una opció. Geraldine, des de quan has estudiat valencià?

Fa anys ja.

Molt bé, i Geraldine, tu també em podries dir quines llengües parles o quines llengües has estudiat?

A més de valencià, anglés i castellà.

Molt bé, Vicent?

Jo parle valencià, castellà... És que m'agrada molt els... això els tutorials del mòbil, vaig mirant i portugués...

També alguna cosa de portugués.

Sí, i anglés també vaig mirant ahí i vaig aprenent de muntó perquè m'agrada vore pel·lícules en original.

En versió original.

Clar, per a aprendre més. 

Molt bé.

Jo crec que és un bon hàbit per a aprendre llengües. Geraldine, tu tens algun hàbit que t'ajuda a aprendre llengües com aquest de veure pel·lícules en versió original?

A mi m'agrada molt llegir i, de fet, m'ha ajudat molt a l'hora d'escriure per a millorar, fer llistes de vocabulari quan vaig llegint.

Llegir i anar fent llistes de vocabulari. Molt bé. I Geraldine, quin error com ets en valencià que et costa de fer desaparéixer?

Pense que la pronunciació. Em costa molt, fer les obertes i tancades.

D'acord, sí, però que a poquet a poquet pots anar treballant-ho. Clar que sí. I tu, Vicent, tens algun error fossilitzat que s'apega com la llepassa?

Ai, que parle molt, com he parlat tota la vida... I això, quan diuen «no-sé-què, l'estàndard...» i ahí ja... m'enredre un poc perquè em costa.

Com díem ací a Beniparlem, depén de per a què la llengua col·loquial és molt útil també. Per a un examen de valencià, no, però per a la teua vida, sí.

Després d'este breu qüestionari per a conéixer-vos millor, passem a comentar algunes qüestions essencials a l'hora d'escriure i de parlar la llengua estàndard (no la col·loquial, l'estàndard), en valencià formal en àmbits d'ús formal, i ho farem en conversa amb vosaltres, però vosaltres parleu com pugueu i com vos vinga de gust.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Bé, comencem. Ens centrarem en alguns doblets lingüístics que són un fenomen semblant als false friends en anglés, són paraules que, malgrat que existixen en els dos casos en valencià, les dos paraules del doblet, pensem que volen dir una cosa, però que en realitat en volen dir una altra, i m'haureu d'anar ajudant a mesura que us vaja preguntant.

D'acord.

Bé, bé.

Geraldine, com que tu has sigut alumne d'anglés, també el tema dels false friends et sona?

Sí, sí.

El coneixes, no?

Sí.

D'acord, i en coneixes algun així en valencià, que t'ha resultat complicadet?

Em confonia, de vegades en còmode. Pensava que era com... en el gènere, saps? Que còmode era femení.

Clar, i, realment, què diem? Un sofà molt còmode i una cadira molt còmoda. Feies com una ultracorrecció. Bé, la primera confusió que us portaré hui és entre confós i confús.

Vicent, de Roca, confós i confús són el mateix?

Oi, confús, una cosa molt aliantera, una cosa aixina que no s'acaba d'entendre bé. I confós, quan vas borratxo.

Sí, és correcte. M'he confós en la resposta perquè anava borratxo o m'he confós en la resposta perquè l'enunciat de la pregunta era molt confús. Aleshores, jo em confonc i l'enunciat és confús.

Confós és fallanca, un erro.

Sí, un erro. Segon cas, serà per a Geraldine: la diferència entre abonament i adob.

Abonament és com la targeta que utilitzem per anar al metro o al bus, i l'altra paraula era...?

Adob, acabat amb b.

Uf, no sé què significa.

Vicent?

El guano?

El guano és un tipus d'adob, sí. Realment és la substància per a conrear la Terra...

La gallinassa?

La gallinassa i el guano són uns tipus d'adob i un abonament és aquest paperet que utilitzem per a entrar moltes vegades al tren, al cinema... però sí, no és el mateix adob que abonament.

És que abonament diuen abono molts, això és un amic fals d'eixos.

És un fals amic per això, perquè en castellà diuen... molta gent diu abono tant a l'adob com a l'abonament. Però si volem parlar un valencià formal, ric i genuí, doncs hem de conéixer estes diferències.

Bo saber-ho.

I la diferència Geraldine entre recolzar i donar suport?

Recolzar crec que és com apoyar i donar suport... Ai, no m'ix ara la paraula. Ai, no puc ara.

Vicent?

Recolzar?

I donar suport, són el mateix?

Donar suport és quan eres amigatxo d'algú i recolzar és quan t'apalanques en el sofà, o no?

És més o menys això i la clau l'ha donata també Geraldine quan ha dit apoyar. El problema és que en castellà tenim apoyar que té dos significats en valencià: donar suport que és qui ajuda, o recolzar, que és qui és ajudat, qui es recolza, per tant, també pot ser que tu... donar suport és quan ajudes i recolzar és qui és ajudat, qui està sustentant-se sobre l'ajuda. Vinga un altre doblet que vos diré ara: la diferència entre vistiplau tot junt i vist i plau separat. Això és fotut, eh? Esta no vos l'he posada fàcil.

És que vas a ferir.

Sí, sí, a ferir, a ferir, a fer mal.

Eixa jo no la conec.

Vos la dic jo que m'abellix, va, i després ja us deixaré participar més. Vistiplau, tot junt, vol dir quan algú recomana un document, quan algú dona la conformitat documental i necessitem el vistiplau de l'Ajuntament per a organitzar un concert, això seria...

Aprovació tot junt.

L'aprovació, com a sinònim d'aprovació, com substantiu sinònim d'aprovació. I, en canvi, vist i plau, separat, ho podem veure col·locat al peu d'una pàgina d'un certificat, per a indicar que el document ha sigut verificat i està conforme. És com una locució oracional que es posa com «Vist i plau, d'acord, això pot passar», però tu demanes un vistiplau o necessites el vistiplau tot junt.

Eh, això ja és nivell.

Això és molt concret, molt administratiu.

Això és el C4.

Això és molt de llenguatge administratiu específic i ens hem passat una miqueta. La diferència entre transmetre i trametre?

Trametre no em sona, però transmetre... transmitir algun tipus d'informació?

El que diem transmitir, però que ho hem de conjugar com de la segona conjugació, com a transmetre, és això: comunicar, difondre, fer passar. I trametre?

Trametre és fer un papeleo, fer un tràmit.

Fer un enviament.

Creia que era la burocràcia.

No, però en burocràcia també ho podem dir: li han tramés una carta en què li transmetran el resultat de l'analítica. Li la trameten, però li transmeten una informació.

Quan t'han de fer un volant en l'ambulatori.

Per exemple. Ahí és un tràmit, ho tramets, però et transmeten alguna cosa i no transmitixen.

Vinga últim error: la diferència entre orgue i òrgan.

Orgue serà l'instrument de música, no?

Molt bé, de les esglésies.

Sí, de Don Enrique Arce Navarro.

I aleshores, un òrgan què serà?

Una part de dins del cos.

Correcte, correcte. Aleshores, podem dir que per a pagar la restauració de l'orgue de l'església de Morella ens tocarà vendre un òrgan a cada un dels morellans.

Ben trobat.

Gràcies.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Bé, després d'estos sis doblets lingüístics que hem comentat, passem al concurset. El concurset es diu Preguntetes punyeteretes, i ací teniu uns instruments musicals que són unes postisses o castanyoles per a Geraldine, i un ukulele, per a Vicent de Roca, i quan sapigueu la resposta, ho haureu de fer sonar. Qui ho faça sonar primer, contestarà primer.

Ukulele, t'has enganyat o és ukulele?

Ukulele, ukulele, jo ho he aprés fa poquet també.

Això ve de Hawaii? És aixina?

No tinc tanta informació.

Ai que bo.

Però, sona bé, ukulele.

Jo vos faré unes preguntes a vore si en sabeu la resposta. Pregunta 1, estàs facileta; heu de triar l'opció correcta. Quin és el femení de francés: francessa amb dues esses, francesa amb una esse o franceça amb ce trencada, Geraldine?

Francessa amb dues esses.

Francessa... no ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé... amb una esse!

Ai, mira! No, no li ho he xivat jo, li ho he xivat jo i li ho he xivat mal.

Li ho has dit tu?! Si és que no pots fiar-te d'un apitxat, perquè no sabrà mai si va una esse, una ce trencada, dos esses...

Jo vull guanyar el concurs, però jo li he dit... una trampeta.

Ho ha fet a posta.

No et fies, ho ha fet a posta. Vinga, doncs, pregunta dos: quina opció és correcta?

a) Arrel de les pluges, no hem pogut passar pel barranc.

b) Arran de les pluges, no hem pogut passar pel barranc.

c) A raïl de les pluges, no hem pogut passar pel barranc.

Eixe ukulele de Vicent de Roca.

A vore jo sentir molt a raïl, però crec que està mal. Crec que era arran.

Malament, està malament.

És arran.

És arran, no? O no?

Correcte, Geraldine i Vicent! És arran de. Arrel és el que tenen els arbres i raïl és allò de les vies del tren, però el connector és arran de, no és ni arrel de ni a raïl de.

Raïl dels arbres no està bé.

No, són les arrels dels arbres i els raïls del tren, molt bé. La següent. Vinga, a veure com ho porteu. Quina és l'opció correcta?

a) Com més gran, més animal.

b) Quant més et conec, menys em refie.

c) Contra més li diràs, més plorarà.

Ai.

A vore, Vicent, Vicent.

La a).

Com més gran, més animal. Geraldine, tu què creus?

Ho he dit per dir.

L'estructura comparativa: com més gran més animal o quan més gran més animal o contra més gran més animal?

Quan més gran més animal.

Està també és avançada i realment, quan més i contra més es consideren interferències, es consideren barbarismes sintàctics. I l'estructura que considerem més pròpia per a comparar és: com més, com més estudies, més sabràs.

De xiripa.

De sort.

Molt bé, doncs jo m'he perdut en el recompte, diria que ha guanyat Vicent de Roca.

Però...

Potser.

Però, no, de sort. Ja et dic...

No, no, però és que en tenim una altra per a desempatar. No acabem ací. Vinga a vore. Esta és de qüestió de verbs transitius i intransitius. Quina és la correcta? A vore.

Opció A: He conegut al teu germà.

Opció B: Telefona a ton pare quan pugues.

Opció C: La policia perseguia als manifestants.

Anem a intentar-ho. La tres.

La tres.

Heu dit la tres, però la correcta és la B. Això és una qüestió que tenim, que és la qüestió dels verbs transitius i els verbs intransitius, que provoca problemes amb la preposició a i amb el pronom feble, perquè telefonar és un verb intransitiu. Explicat ràpid, que darrere porta un complement indirecte introduït per la preposició a i, per tant, quan el pronominalitzem, utilitzem li. Diem: «telefonà a son pare» > «li telefona; telefona-li».

«Telefona ton pare» no estaria bé?

Faltaria la a: «telefona a ton pare». Però quan parles ràpid, eixa preposició a es perd perquè vaig amb la a de telefona.

Però també es pot dir telefona-li?

També, sí. Li telefona o telefona-li perquè es telefona a algú i, per tant, pronominalitzen amb li o els.

Fa una sinalefa.

No, fa una elisió.

Una elisió.

Els verbs transitius necessiten un complement directe que rep directament l'acció del verb. Com en «Triem els nostres representants», és transitiu perquè no diem triem als nostres, sinó els nostres. Què triem? Els nostres representants. Estos complements poden ser substituïts per pronoms febles, com el o la, i no per li o els. «Triem la delegada del curs» equival a la triem i no a li triem. Esta qüestió la remarque molt perquè és un error molt típic. Generalment, el complement directe no porta la preposició a davant, tot i que hi ha casos especials en què sí que en pot dur, segons el que vaja darrere. Per exemple, sí que diem: «triem a totes les representants» o «les triem», però preguntem a qui triem i diem a ella, no diem ella. En eixos casos sí que posem la a, tot i que siga un verb transitiu. Aleshores, com podem saber si és d'una manera o d'una altra?

Ni idea.

Tenim una pista al diccionari normatiu, el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la llengua o el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans per a determinar si un verb és transitiu apareixerà una ve baixa i una abreviatura de tr., v. tr. (verb transitiu), i si és intransitiu, apareixerà v. intr. (verb intransitiu), i així ho podeu saber. Vosaltres que teniu al voltant d'un C1 el tema dels verbs transitius i intransitius aleshores vos resulta molt difícil?

De vegades, sí.

És difícil, ho és. Perquè és una interferència molt subtil sintàctica i, per tant, això sempre costa de reconéixer.

Moltíssimes gràcies per haver vingut, Vicent de Roca, Geraldine, vos emporteu el nostre amor infinit, alguns coneixements més de valencià i l'experiència existencial d'haver entrat als majestuosos estudis d'À Punt a Burjassot. Aprofitem per a dir que Geraldine és periodista. Aleshores, no sé, a la millor un currículum per ací.

I per tancar este Benparlem, vos contarem que el reglament 3.5. de la Constitució de Beniparlem afirma que és menester aprofitar les riqueses del plurilingüisme, de l'aprenentatge de diverses llengües per tal d'enriquir la nostra ment. Investigadores com Jasone Cenoz, de la Universitat del País Basc, i Laura Portolés, de la Universitat Jaume I, assenyalen, pensant sobretot en contextos escolars, que el translanguaging, o ús fluït i natural de diverses llengües dins d’una mateixa conversa, no s’ha de penalitzar, sinó que és un exercici formidable per a reforçar els aprenentatges lingüístics. 

L’exercici cognitiu d’anar canviant de llegua en les interaccions, també conegut com a code-switching, és com una classe de funcionals per al nostre cos, per al nostre cervell. Per què? Perquè ens enforteix i ens fa més flexibles i resistents. Així que la pròxima vegada que parleu, no tingueu por d'entremesclar llengües. 

Això s'ha fet tota la vida.

Tota la vida.

Fins al pròxim pòdcast, continueu explorant i aprenent llengües. Salut!

Molt bé, adeu!

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.